Aprovat de mínims

En una temporada tan grisa com la que ha fet el Girona es fa difícil extreure aspectes positius, ja que tots els números del curs contribueixen a explicar per què els blanc-i-vermells han acabat la lliga setzens amb 41 punts, només un per sobre de la zona de descens. Un exemple d’aquest baix rendiment és el balanç que ha sumat el conjunt gironí en els partits a domicili aquesta temporada. I no cal ni parlar de la copa, amb l’eliminació al camp d’un equip de 2a divisió FEF com el Logroñés, ni de la Champions, amb quatre derrotes sense marcar cap gol. En la lliga el Girona tampoc ha estat a l’alçada del que s’esperava i s’ha acabat salvant el curs amb un aprovat justet. De mínims, però si més no el dia en què s’havia de complir, en la visita al Valladolid, es va aconseguir una victòria que va valer la permanència matemàtica a falta de dues jornades.

El Girona ha acabat la lliga amb quatre victòries lluny de Montilivi, als camps del Sevilla (0-2), el Getafe (0-1), l’Alavés (0-1) i el Valladolid (0-1); cinc empats, als camps del Betis (1-1), el Vila-real (2-2), el Celta (1-1), l’Espanyol (1-1) i el Leganés (1-1), i deu derrotes, als camps de l’Atlético (3-0), el València (2-0), Las Palmas (1-0), el Mallorca (2-1), el Rayo Vallecano (2-1), l’Athletic (3-0), el Madrid (2-0), el Barça (4-1), l’Osasuna (2-1) i la Real Sociedad (3-2). Un balanç que ha donat 17 punts als blanc-i-vermells, que només han pogut ser el catorzè millor visitant de la lliga, millorant només els tres descendits, l’Osasuna, l’Espanyol i el València. Uns números força pobres, cuinats a partir d’haver encaixat 30 gols a domicili i haver marcat només 17 gols, menys d’un gol per partit, ja que el Girona s’ha quedat sense marcar en cinc desplaçaments aquest curs i només en tres ha marcat dos gols.

Les quatre victòries del Girona lluny de Montilivi aquesta temporada tenen denominadors comuns. Un és que han arribat en els únics quatre partits a fora en què els blanc-i-vermells han estat capaços de deixar la porteria a zero, demostrant una vegada més les dificultats que han tingut els de Míchel per veure porteria durant tot el curs. I l’altre factor en comú és que el Girona només ha estat capaç de guanyar al camp d’equips que han acabat en la zona baixa de la classificació. A camp del Sevilla, dissetè; al camp del Getafe, tretzè; al camp de l’Alavés, quinzè, i al camp del Valladolid, l’últim classificat. De fet, contra el Leganés, divuitè, el Girona va cedir un dolorós empat en l’afegit i al camp de Las Palmas, dinovè, el Girona va perdre en la primera volta. En aquest sentit, els gironins han tingut moltes dificultats per sumar punts quan ha visitat els equips de la zona alta de la classificació i la millor mostra és que contra els deu primers classificats de la lliga el balanç ha estat de només 3 punts dels 30 possibles, gràcies als empats als camps del Betis, el Vila-real i el Celta. Cap d’aquests punts ha arribat contra un dels equips que jugaran Champions el curs que ve.

Analitzant l’evolució durant la temporada, lògicament el Girona ha tret més rèdit a domicili en la primera volta que en la segona. En la primera part del curs els gironins van aconseguir tres victòries, tres empats i quatre derrotes, mentre que en la segona el balanç ha estat d’una victòria, dos empats i sis derrotes. La nefasta ratxa d’onze jornades sense guanyar va fer molt mal també en les xifres a domicili, perquè el Girona va arribar a encadenar set desplaçaments sense conèixer la victòria, trencant la ratxa en la visita al camp del Valladolid, en l’única victòria a fora de la segona volta de la lliga.