Girona

Juanpe Ramírez confirma el seu adeu del Girona

  • Juanpe amb el puny aixecat després de fer gol a l’Slovan de Bratislava a la Champions EFE.
  • VÍDEO: El vídeo de comiat de Juanpe Ramírez després de 9 temporades al Girona FC

Es donava per fer i només fal­tava l’ofi­ci­a­li­tat per part del propi juga­dor i el club. Juanpe Ramírez deixa de ser juga­dor del Girona després de defen­sar la samar­reta blanc-i-ver­me­lla les últi­mes nou tem­po­ra­des de manera con­se­cu­tiva. El cen­tral canari ini­ciarà una nova aven­tura a l’Atlético San Luis, al fut­bol mexicà, en un últim gran con­tracte en la seva tra­jectòria fut­bolística.

Juanpe, que s’ha aco­mi­a­dat del club i l’afició a través d’un vídeo, va arri­bar al Girona l’estiu del 2016 i en el seu pri­mer curs va acon­se­guir el pri­mer ascens del Girona a la màxima cate­go­ria. El de Las Pal­mas va bai­xar amb l’equip de nou a segona el 2019 i va ser un dels tos­suts a inten­tar un nou ascens fins que ja amb Míchel, el 2022, va poder tor­nar a l’elit fins a gau­dir de la Cham­pi­ons Lea­gue aquesta cam­pa­nya –fins i tot va fer un gol de falta directa en l’única victòria en el tor­neig con­tra l’Slo­van de Bra­tis­lava a Mon­ti­livi (2-0).

Juanpe, un dels capi­tans de l’equip i el segon juga­dor amb més par­tits a les espat­lles com a gironí a LaLiga (265), tanca un cicle de vivències bru­tal amb el Girona, més desgràcies que ale­gries, però amb un sen­ti­ment de per­ti­nença que segur mai s’aca­barà entre les dues parts.

El mis­satge de Juanpe en el vídeo de comiat adjunt a la notícia: “Ja sabeu que no soc de mol­tes parau­les però sen­tia que havia d’adreçar-me a l’afició. Després de 9 anys toca aco­mi­a­dar-me del Girona i no és fàcil expli­car el que sig­ni­fica aquest club i aquesta ciu­tat per mi. Mai vaig pen­sar viure el que he vis­cut aquí, vaig arri­bar amb il·lusió i ganes de créixer i em vaig tro­bar amb una cosa més gran del que pogués ima­gi­nar. Aquí he cres­cut com a juga­dor però, sobre­tot, com a per­sona. Aquí va néixer la meva família, els meus fills i he estat feliç cada dia dins i fora del camp. Això li dec a la meva dona, que sense ella tot això no hagués estat pos­si­ble. He tin­gut la sort de fer història amb aquesta samar­reta, de viure ascen­sos i par­tits de Cham­pi­ons. Sobre­tot, defen­sar amb orgull l’escut cada par­tit. També ens va tocar patir i viure moments molts durs. Això ha estat una cosa que m’ha mar­cat, aque­lla gent que va estar allà en els moments bons però, sobre­tot, en els dolents. Quan hi havia dub­tes, quan alguns mira­ven cap a un altre cos­tat. De tot cor gràcies infi­ni­tes. Aque­lla estima en els moments durs és el que es neces­sita i ho vaig sen­tir. Afició, no sé com agrair tanta estima, des del pri­mer dia em vaig sen­tir esti­mat i res­pec­tat i per això he dei­xat l’ànima per aquest club. A tots els meus com­panys, entre­na­dors, fisi­o­te­ra­peu­tes, tre­ba­lla­dors del club, gràcies per aquests 9 anys, per cui­dar-me, per exi­gir-me i també per plo­rar amb mi. Avui tanco una etapa impor­tant de la meva vida però també sé que una part de mi queda aquí per sem­pre. Com una vegada vaig dir, no vaig néixer sent del Girona però moriré sent del Girona”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)