El Reus La Fira no havia aconseguit cap títol des que va guanyar l'OK Lliga, el curs 2010/11, i divendres passat a Igualada va trencar el malefici conquerint la Lliga Catalana, un títol que serveix per reforçar el nou projecte del club en una temporada clau institucionalment, perquè hi haurà eleccions. El Reus, sobre el paper, torna a presentar un equip teòricament més solvent que en els darrers exercicis amb el qual somia plantar cara al Barça. És molt aviat per extreure conclusions categòriques sobre la nau que comanda Enrico Mariotti, però, de moment, els símptomes són positius i indiquen un possible salt qualitatiu. Sempre en el context de la pretemporada, haver estat capaços de vèncer en la final el Moritz Vendrell és un bon senyal. El conjunt penedesenc és l'altre equip que s'ha reforçat més enguany i sembla predestinat a lluitar en la part alta.

La gran actuació del nou porter Pedro Henriques és un altre motiu per a l'optimisme, tot i que el fet que el millor d'un equip en un partit hagi estat el porter també és un indicador amb certes connotacions negatives. El Reus va sobreposar-se a l'absència de Raül Marín, el pitxitxi de la darrera edició de l'OK Lliga, un jugador del qual depenia en excés el curs passat. Ara la plantilla té una qualitat superior. Marc Torra, el fitxatge estel·lar procedent del Benfica, ha demostrat la seva capacitat durant moltes temporades tant al Barça com al club campió d'Europa. Àlex Rodríguez, un altre nouvingut procedent del Voltregà, és un jove relativament consagrat amb talent. Albert Casanovas, un baluard que ha tornat després de la seva aventura a l'hoquei portuguès, i Joan Salvat, heroi amb dos gols a Les Comes i jugador d'equip sempre treballador i valuós, es van erigir en els protagonistes de cara a gol a Igualada. Un altre element favorable és el retrobament de Casanovas i Marín, dos dels puntals quan el Reus va ser campió de l'OK Lliga fa cinc anys. En definitiva, el Reus espera que la sinergia resultant de la suma dels seus jugadors desequilibrants amb els que atorguen equilibri, com per exemple Platero i Casanovas, li permeti fer un salt qualitatiu en la temporada del retorn a la lliga europea després d'unes quantes absències.