El Liceo va esmicolar les apostes i es va endur, derrotant ahir el Reus amb tot el mereixement per
2-1, la seva primera supercopa d'Espanya en la seva quarta final, la tercera consecutiva. Més compacte, més fresc i amb el porter osonenc Xavi Malián sensacional, el conjunt de Carlos Gil va rendibilitzar la seva vocació ofensiva i de joc col·lectiu contra un Reus voluntariós que va jugar a ràfegues i sense la frescor suficient. L'encert que va catapultar els catalans en el magnífic triomf contra el Barça de dissabte –3/3 en faltes directes– es va trobar a faltar ahir –0/2– i el títol, en una final jugada a casa amb el suport de 1.500 incondicionals, es va esmunyir. Un cop de mal digerir però que no hauria de distreure un equip que amb els fitxatges ha fet un pas endavant i vol fer parlar aquesta temporada. El Liceo, per la seva banda, cicatritza en certa manera la marxa del seu ídol Jordi Bargalló amb un reforç anímic inesperat després de tres temporades en blanc. La defensa avançada del Liceo ordenada pel gat vell Carlos Gil va fer ennuegar els atacs del Reus, que no va tenir la capacitat de generar joc amb fluïdesa i es va haver de remetre als llançaments exteriors, amb Marín com a punta de llança, i a penjar boles. El Reus va notar el desgast de la semifinal i el tècnic del Liceo va burxar la ferida incrementant el ritme a través de la seva rotació, En només 15 minuts, ja havia fet sortir els seus vuit jugadors de pista. Els gallecs van generar perill de seguida. El conjunt d'Enrico Mariotti, en canvi, va fer la seva primera arribada més o menys seriosa amb un xut exterior de Marín (5'). Un error en la sortida d'un bloqueig va deixar sol el visitant i exjugador del Vic Dava Torres, que la va clavar amb un gran xut creuat aprofitant que Henriques, que va tornar a completar un gran partit, quedava molt tapat (1-0, 16'). El Liceo, molt millorat respecte del partit del dia abans contra el Vic, estava sent superior. Malgrat l'espessor, el Reus ho va intentar. Salvat va posar a prova el porter dels gallecs i Ollé va enviar la bola al travesser. La capacitat de combinació dels del Baix Camp, però, va ser nul·la. Les millors notícies en la primera part van ser que només perdia d'un gol i que el Liceo havia acumulat vuit faltes. Els locals van mossegar en el segon temps. Platero va enviar la bola al travesser en la primera jugada i Torra va tenir l'empat en un un contra un amb Maián. El Liceo semblava fora de joc i els locals, per fi, trobaven forats en accions i perilloses interiors. Casanovas va amagar el xut en un teva-meva fantàstic amb Torra i el torderenc, absent en el primer temps, va empatar el partit (1-1). Un gran gol. Ell mateix hauria pogut fer el segon però Malián li va desbaratar un altre duel particular. Carballeira va caure dins del quadre reusenc en una acció dubtosa en què li van assenyalar falta per simulació de penal. Era la desena del Liceo. Marín, infal·lible contra el Barça, no va poder batre el porter del Liceo. L'exroig-i-negre Coy, molt actiu i sempre amb la canya a punt, va trobar l'escaire d'Henriques en una pèrdua del Reus en la sortida de contraatac (2-1), un error greu. El partit s'havia tornat a capgirar. El Liceo tornava a tenir el comandament a distància. Josep Lamas va enviar la directa corresponent a la desena del
Reus al travesser (37').
En les accions posteriors, Marín va enviar també dues boles al travesser visitant. L'últim cartutx va ser la falta directa llançada aquest cop per Marc Torra –15a del Liceo– que Malián, pletòric, va tornar a aturar.