Copa

hoquei patins

copa del rei

El retorn als orígens

La caravana de l'hoquei torna a Alcobendas 18 anys després amb el Barça de favorit, un Reus i un Vic amatents i llicències per somiar

El nou sistema es va estrenar l'any 1999 a la ciutat madrilenya
El Vic-Moritz Vendrell i el Reus-Alcobendas, els quarts d'avui

La caravana de l'hoquei sobre patins, amb sis clubs catalans, un de gallec i un de madrileny, l'amfitrió, es desplaça a Alcobendas per viure la festa de la 74a edició de la copa. El regal de l'hivern del qual el Barça, només faltaria, és, com gairebé sempre, el favorit, té el valor afegit de la imprevisibilitat que confereix el format d'eliminatòria a un sol partit. Avui i demà es disputaran els quarts; dissabte a la tarda, les semifinals, i diumenge al migdia, la final. El Barça juga l'últim partit dels quarts –demà a les 8 del vespre–. És a dir, que tot i ser el primer cap de sèrie, és, juntament amb el seu feixuc rival, el Voltregà, l'equip que tindria un menor marge de temps de descans.

Per una banda, el títol obtingut amb mà de ferro pels blaugrana a Reus redueix la creença de la competició com un reducte d'oportunitats global. Però, per l'altra, els precedents alimenten la insurrecció, amb títols per a set equips diferents en les 18 edicions. De fet, Alcobendas 1999, el torneig en què es va instaurar el format de concentració de vuit equips després d'una primera aproximació a Blanes el 1998 en una fase final amb quatre equips, ja va arrencar cap per avall. En aquella ocasió, el Vic va trencar el gel i va alçar el primer títol de la seva història. La localitat madrilenya també havia estat seu el 1997 –títol per al Liceo– i el 1990, amb la victòria del Dominicos contra el Reus, una patacada històrica. El 1979, el Barça va vèncer el Reus. El darrer cop que el torneig es va jugar fora de Catalunya va ser el 2013, a Oviedo, on va començar la llegenda del Moritz Vendrell: l'esclat d'un modest que va commoure.

Duel de campions

El primer duel d'avui al pavelló Amaya Valdemoro enfronta dos equips campions en tres de les últimes quatre edicions. El Vic, que en la lliga va derrotar el Moritz per 3-1, ha descrit una trajectòria més sòlida. El conjunt vendrellenc, però, arriba més descansat –no va tenir compromís europeu–i té una plantilla solvent i amb experiència. “Quan rendeixen, rendeixen molt bé i darrerament ho fan molt sovint. Els respecto molt. És un equip amb moltes coses molt similars a nosaltres, independentment de la manera de jugar i dels components. Serà un partit anivellat”, vaticina Ferran Pujalte, el tècnic del Vic. Jordi Garcia, l'entrenador dels penedesencs, veu un rival fort, però no descarta res: “És un rival difícil, un cap de sèrie, un equip sòlid que ho està fent molt bé. Però tenim ambició i ganes de fer un gran partit i passar l'eliminatòria.”

La il·lusió de l'amfitrió

El Reus està avisat. Les va passar magres dijous a l'escenari on avui lluitarà contra el mateix rival (1-3). L'excés de precipitació el va estar a punt de trair. Malgrat la fidelitat al seu estil desfermat ha de mirar de seleccionar millor els seus atacs per fer més mal a la defensa rival. “Ens pressiona una mica el fet d'haver-hi jugat un partit de lliga tan complicat tan recentment. Hem de competir i fer les coses com fins ara”, diu el tècnic del Reus, Enrico Mariotti. Sergio Iglesias, el seu homòleg, parla clar: “Arribar vius al final i passar seria un somni per a nosaltres.”

FC Barcelona
Com sempre, és el màxim favorit i ha recuperat la condició de vigent campió. Té el millor equip i la millor plantilla. L'any passat va superar els rivals amb molta solvència a partir d'una actitud defensiva encomiable en un grup de figures inculcada per Ricard Muñoz. La qualitat al davant és innata. L'ensopegada en l'OK Lliga contra el Voltregà el fa més perillós.
CP Vic
Campió tres vegades amb el format actual, sempre s'ha de tenir en compte en les travesses, malgrat que haurà d'haver digerit l'eliminació europea de dissabte a Lodi per ressorgir. Finalista l'any passat i campió el 2015, és un autèntic especialista. Ha descrit una trajectòria ascendent en la lliga –17 jornades sense perdre– i té un tècnic que les ha vist de tots colors. A la foto, Titi Roca recull amb una estelada a les espatlles el títol del 2015 a Blanes.
Reus Deportiu La Fira
Ja fa onze anys (Lloret 2006) que el Reus no aixeca la copa. L'any passat la va jugar a casa amb un equip de circumstàncies que va competir amb orgull, però enguany té un senyor equip capaç de plantar cara a qualsevol. Dels titubejos inicials ha passat a la solvència –és segon en l'OK Lliga i fa vuit partits que no perd– i a Europa s'ha mostrat intractable.
HC Liceo
Al Liceo se'l va descartar en la supercopa d'inici de curs, jugada a Reus, i la va guanyar trencant un malefici que el perseguia tot just l'any que hi arribava més alliberat a causa de la remodelació de l'equip arran de la marxa dels Bargalló. Els gallecs tampoc no tenen precisament un idil·li amb la copa, competició que es van endur per darrera vegada a Jerez el 2004. La falta de pressió els fa més perillosos, tot i que en la lliga ha guanyat només un dels últims set partits.
CP Voltregà
El Voltregà repeteix. S'ha revelat com un equip temible, sobretot a fora, que vol seguir reforçant aquesta qualitat a Alcobendas. Ha fet una primera volta de gran nivell i té una plantilla compensada que pot competir contra qualsevol. El seu triomf sonat al Palau li dona moral per enfrontar-se precisament amb el totpoderós Barça, capricis de l'esport. No ha perdut cap dels tres últims partits contra grans rivals com ara el Vic, el Barça i el Liceo: empat, triomf i empat.
Moritz Vendrell
Jordi Garcia es va perdre molt a pesar seu la copa l'any passat a Reus, la seva vila natal, com a tècnic del Vilafranca i enguany hi accedeix a la banqueta del Moritz Vendrell en un projecte nou que encara s'està coent, però amb el qual ja ha complert el primer objectiu tot i haver caigut en la CERS. Malgrat que ha pecat d'irregularitats, és un rival que ningú no vol per l'experiència dels seus jugadors. Va tallar a Lleida en una ratxa negativa de quatre partits sense vèncer.
Lloret Vila Esportiva
El Lloret ha fet un miracle mitjançant el tècnic Manel Barceló, el porter Ferran Serra i un grup de joves que han capgirat el destí en una primera volta per emmarcar. Té la mà trencada en partits travats, un valor afegit en la copa, i és perillós en la bola aturada amb Marc Grau d'estilet. En la lliga, però, fa cinc partits que no obté un triomf.
Reicomsa Alcobendas
Va començar la lliga pletòric, amb tres triomfs en tres partits, però s'ha anat apagant i ara mateix és penúltim, amb només un triomf en els últims sis partits. La copa li representa una il·lusió per l'excepcionalitat de la seva participació. Va ser semifinalista el 1998 a Blanes.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)