Copa

hoquei patins

copa del rei

El retorn als orígens

La caravana de l'hoquei torna a Alcobendas 18 anys després amb el Barça de favorit, un Reus i un Vic amatents i llicències per somiar

El nou sistema es va estrenar l'any 1999 a la ciutat madrilenya
El Vic-Moritz Vendrell i el Reus-Alcobendas, els quarts d'avui

La cara­vana de l'hoquei sobre patins, amb sis clubs cata­lans, un de gallec i un de madri­leny, l'amfi­trió, es des­plaça a Alco­ben­das per viure la festa de la 74a edició de la copa. El regal de l'hivern del qual el Barça, només fal­ta­ria, és, com gai­rebé sem­pre, el favo­rit, té el valor afe­git de la impre­vi­si­bi­li­tat que con­fe­reix el for­mat d'eli­mi­natòria a un sol par­tit. Avui i demà es dis­pu­ta­ran els quarts; dis­sabte a la tarda, les semi­fi­nals, i diu­menge al mig­dia, la final. El Barça juga l'últim par­tit dels quarts –demà a les 8 del ves­pre–. És a dir, que tot i ser el pri­mer cap de sèrie, és, jun­ta­ment amb el seu fei­xuc rival, el Vol­tregà, l'equip que tin­dria un menor marge de temps de des­cans.

Per una banda, el títol obtin­gut amb mà de ferro pels blau­grana a Reus redu­eix la creença de la com­pe­tició com un reducte d'opor­tu­ni­tats glo­bal. Però, per l'altra, els pre­ce­dents ali­men­ten la insur­recció, amb títols per a set equips dife­rents en les 18 edi­ci­ons. De fet, Alco­ben­das 1999, el tor­neig en què es va ins­tau­rar el for­mat de con­cen­tració de vuit equips després d'una pri­mera apro­xi­mació a Bla­nes el 1998 en una fase final amb qua­tre equips, ja va arren­car cap per avall. En aque­lla ocasió, el Vic va tren­car el gel i va alçar el pri­mer títol de la seva història. La loca­li­tat madri­le­nya també havia estat seu el 1997 –títol per al Liceo– i el 1990, amb la victòria del Domi­ni­cos con­tra el Reus, una pata­cada històrica. El 1979, el Barça va vèncer el Reus. El dar­rer cop que el tor­neig es va jugar fora de Cata­lu­nya va ser el 2013, a Ovi­edo, on va començar la lle­genda del Moritz Ven­drell: l'esclat d'un modest que va com­moure.

Duel de cam­pi­ons

El pri­mer duel d'avui al pavelló Amaya Val­de­moro enfronta dos equips cam­pi­ons en tres de les últi­mes qua­tre edi­ci­ons. El Vic, que en la lliga va der­ro­tar el Moritz per 3-1, ha des­crit una tra­jectòria més sòlida. El con­junt ven­dre­llenc, però, arriba més des­can­sat –no va tenir com­promís euro­peu–i té una plan­ti­lla sol­vent i amb experiència. “Quan ren­dei­xen, ren­dei­xen molt bé i dar­re­ra­ment ho fan molt sovint. Els res­pecto molt. És un equip amb mol­tes coses molt simi­lars a nosal­tres, inde­pen­dent­ment de la manera de jugar i dels com­po­nents. Serà un par­tit ani­ve­llat”, vati­cina Fer­ran Pujalte, el tècnic del Vic. Jordi Gar­cia, l'entre­na­dor dels pene­de­s­encs, veu un rival fort, però no des­carta res: “És un rival difícil, un cap de sèrie, un equip sòlid que ho està fent molt bé. Però tenim ambició i ganes de fer un gran par­tit i pas­sar l'eli­mi­natòria.”

La il·lusió de l'amfi­trió

El Reus està avi­sat. Les va pas­sar magres dijous a l'esce­nari on avui llui­tarà con­tra el mateix rival (1-3). L'excés de pre­ci­pi­tació el va estar a punt de trair. Mal­grat la fide­li­tat al seu estil des­fer­mat ha de mirar de selec­ci­o­nar millor els seus atacs per fer més mal a la defensa rival. “Ens pres­si­ona una mica el fet d'haver-hi jugat un par­tit de lliga tan com­pli­cat tan recent­ment. Hem de com­pe­tir i fer les coses com fins ara”, diu el tècnic del Reus, Enrico Mari­otti. Ser­gio Igle­sias, el seu homòleg, parla clar: “Arri­bar vius al final i pas­sar seria un somni per a nosal­tres.”

FC Barcelona
Com sempre, és el màxim favorit i ha recuperat la condició de vigent campió. Té el millor equip i la millor plantilla. L'any passat va superar els rivals amb molta solvència a partir d'una actitud defensiva encomiable en un grup de figures inculcada per Ricard Muñoz. La qualitat al davant és innata. L'ensopegada en l'OK Lliga contra el Voltregà el fa més perillós.
CP Vic
Campió tres vegades amb el format actual, sempre s'ha de tenir en compte en les travesses, malgrat que haurà d'haver digerit l'eliminació europea de dissabte a Lodi per ressorgir. Finalista l'any passat i campió el 2015, és un autèntic especialista. Ha descrit una trajectòria ascendent en la lliga –17 jornades sense perdre– i té un tècnic que les ha vist de tots colors. A la foto, Titi Roca recull amb una estelada a les espatlles el títol del 2015 a Blanes.
Reus Deportiu La Fira
Ja fa onze anys (Lloret 2006) que el Reus no aixeca la copa. L'any passat la va jugar a casa amb un equip de circumstàncies que va competir amb orgull, però enguany té un senyor equip capaç de plantar cara a qualsevol. Dels titubejos inicials ha passat a la solvència –és segon en l'OK Lliga i fa vuit partits que no perd– i a Europa s'ha mostrat intractable.
HC Liceo
Al Liceo se'l va descartar en la supercopa d'inici de curs, jugada a Reus, i la va guanyar trencant un malefici que el perseguia tot just l'any que hi arribava més alliberat a causa de la remodelació de l'equip arran de la marxa dels Bargalló. Els gallecs tampoc no tenen precisament un idil·li amb la copa, competició que es van endur per darrera vegada a Jerez el 2004. La falta de pressió els fa més perillosos, tot i que en la lliga ha guanyat només un dels últims set partits.
CP Voltregà
El Voltregà repeteix. S'ha revelat com un equip temible, sobretot a fora, que vol seguir reforçant aquesta qualitat a Alcobendas. Ha fet una primera volta de gran nivell i té una plantilla compensada que pot competir contra qualsevol. El seu triomf sonat al Palau li dona moral per enfrontar-se precisament amb el totpoderós Barça, capricis de l'esport. No ha perdut cap dels tres últims partits contra grans rivals com ara el Vic, el Barça i el Liceo: empat, triomf i empat.
Moritz Vendrell
Jordi Garcia es va perdre molt a pesar seu la copa l'any passat a Reus, la seva vila natal, com a tècnic del Vilafranca i enguany hi accedeix a la banqueta del Moritz Vendrell en un projecte nou que encara s'està coent, però amb el qual ja ha complert el primer objectiu tot i haver caigut en la CERS. Malgrat que ha pecat d'irregularitats, és un rival que ningú no vol per l'experiència dels seus jugadors. Va tallar a Lleida en una ratxa negativa de quatre partits sense vèncer.
Lloret Vila Esportiva
El Lloret ha fet un miracle mitjançant el tècnic Manel Barceló, el porter Ferran Serra i un grup de joves que han capgirat el destí en una primera volta per emmarcar. Té la mà trencada en partits travats, un valor afegit en la copa, i és perillós en la bola aturada amb Marc Grau d'estilet. En la lliga, però, fa cinc partits que no obté un triomf.
Reicomsa Alcobendas
Va començar la lliga pletòric, amb tres triomfs en tres partits, però s'ha anat apagant i ara mateix és penúltim, amb només un triomf en els últims sis partits. La copa li representa una il·lusió per l'excepcionalitat de la seva participació. Va ser semifinalista el 1998 a Blanes.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)