El Barça Lassa va contrarestar l'exuberància del Reus La Fira amb ordre i eficàcia recolzat en la inspiració de Pau Bargalló –tres gols– i la qualitat del porter Egurrola, i es va endur la 74a edició de la copa en una final esplèndida (3-4). És el 21è títol de la secció blaugrana i el segon consecutiu després del de Reus 2016. Per contra, suposa l'onzena final perduda per al Reus, que no havia claudicat davant del Barça en els dos enfrontaments d'aquest curs i que va estar viu fins al darrer segon gràcies a una segona part espectacular. L'equip d'Enrico Mariotti va arriscar més i va enlluernar, però el campió va tenir la sobrietat suficient.

El Reus va sortir molt intens i concentrat. Marín, tot just servir de centre, ja va donar el primer avís, tot i que després li va costar desempallegar-se de la marca de Pascual. Inspirat i molt motivat, l'exblaugrana Torra va jugar uns grans primers minuts. En la millor acció del Reus va marxar del seu marcador i va servir la bola a Platero, que estava sol (1'). Egurrola va iniciar el seu recital. Gual, amb el retrovisor sempre activat, va penalitzar el primer error defensiu del Reus i va permetre que Pau Bargalló es quedés sense vigilància. El de Sant Sadurní no va perdonar (0-1). L'efervescència inicial dels del Baix Camp es va esbravar perquè el Barça va serrar les dents en defensa i va tancar totes les fuites, amb una pressió asfixiant que va obligar el Reus a fer llançaments des de fora, sovint en males condicions. A més d'assecar provisionalment Marín, Pascual es va permetre el luxe de rebre una nova assistència de Gual i, amb un tret creuat perfecte, la va clavar (0-2). Platero va veure una blava amb el joc aturat –no és falta directa– i el seu equip va sobreviure a dos minuts d'inferioritat. Ordóñez va travar Marín per darrere i la blava va comportar, aquest cop sí, la directa. Però l'especialista del Reus, Marín, no va poder superar Egurrola. En la superioritat, Marín va concretar un contraatac i va donar vida al partit (1-2). El Barça va acabar el primer temps amb 8 faltes i el Reus, amb cinc.

El conjunt d'Enrico Mariotti va córrer i va ser superior en el segon temps. El Barça també va generar perill, però va saber nedar i guardar la roba. Egurrola li va aturar una directa a Marín en la desena falta d'equip blaugrana (29'), però no va poder evitar l'empat de Casanovas de penal (2-2 en el 40'), un premi just. Henriques també es va sumar a la festa de porters frenant Ordóñez en una directa per una blava a Marín en el 34'. Bargalló, però, va desfer la igualtat amb un tret des de fora que el porter del Reus, tapat, es va empassar (2-3). Perseverants, els del Baix Camp van tornar a la càrrega. Egurrola va evitar el gol de penal de Casanovas (46'). El blaugrana Álvarez va llançar una directa a fora (46') en la desena falta dels reusencs, que mantenien les constants vitals. La resurrecció es va consumar quan Marín, genial, es va treure del barret el millor gol de la copa a 1:03 del final. Va encarar a tot drap, es va fer passar la bola per sota les cames, va fer una mitja volta en cursa i, arrossegant la bola, va batre Egurrola (3-3). Gual va inquietar en l'acció posterior enviant la bola al pal. La final es va resoldre en una acció desgraciada. Torra va relliscar i va arrossegar dins del quadre Álvarez, que també s'ho va fer venir bé. Penal. Pau Bargalló, heroi en la seva primera final blaugrana, va enviar la bola al travesser, però, amb tota la sang freda del món, va agafar el rebuig i va superar Henriques amb mestria.