Sem­bla molt fàcil de dir, però sen­zi­lla­ment la tàctica és con­tro­lar el par­tit i que no et por­tin cap on ells volen. Sens dubte que és l'equip por­tuguès que juga més i es nota la feina feta pel seu tècnic, Gui­llem Cabes­tany. Tenen un con­tra­a­tac mor­tal i una defensa que et fa una pressió molt forta, sobre­tot a casa seva. Nosal­tres estem inten­tat plan­te­jar un par­tit més con­ser­va­dor del que fem habi­tu­al­ment. Ens agrada molt ata­car i con­tra­a­ta­car i aquest serà un par­tit més de nedar i guar­dar la roba. Serà com­pli­cat. L'any pas­sat amb l'Oli­vei­rense vam haver de dei­xar de banda el nos­tre estil habi­tual i vam haver de fer un hoquei sobre patins més intel·ligent. El que no volem és dei­xar més espais en defensa.

Sin­ce­ra­ment, no. Els cops que hem jugat con­tra rivals de més enti­tat com el Barça, el Liceo o el Vic hi hem jugat de tu a tu. Cre­iem que con­tra el Porto a la seva pista ho podríem pagar massa car. Hem pre­pa­rat un plan­te­ja­ment de par­tit un pèl dife­rent del que és nor­mal i a veure si dis­sabte també podem fer-ho. Nosal­tres també estem una mica a l'expec­ta­tiva a veure què ens tro­bem: si ens pugen una mica en defensa o si són més con­ser­va­dors.

En els dos últims anys han jugat qua­tre cops en la lli­gueta i el bagatge és de 3-1 per als por­tu­gue­sos. Això t'ho diu tot. Si revi­sem aquests duels veiem que el Porto ha fet un plan­te­ja­ment molt més pru­dent del que acos­tuma a fer. Nosal­tres podem apli­car l'exem­ple del Porto amb el Barça. No bus­cant tant la nos­tra filo­so­fia de joc, sinó sent més intel·ligents.

Sin­ce­ra­ment, se'm va fit­xar per donar el plus en par­tits com aquest. No només soc jo, els altres com­panys amb el pas del temps han anat madu­rant molt. Però juga­dors com jo o el Matías Pla­tero o el Marc Torra, que som juga­dors amb més experiència en par­tits així, hem de donar aquest plus. Enrico Mari­otti des de la ban­queta ens anirà donant les direc­trius, però nosal­tres hi hem de posar aquest saber estar dins de la pista en moments en què hi ha molta pressió. Són par­tits en què –com sem­pre dic– t'ha de córrer més el cap que les cames. Hem de pen­sar també que és una eli­mi­natòria de 100 minuts i que l'objec­tiu és que esti­gui tot obert per al par­tit de tor­nada.

Sem­bla un tòpic, però són real­ment un equip. El Ben­fica o el Barça, per exem­ple, tenen mol­tes més indi­vi­du­a­li­tats que no pas un sis­tema ben tre­ba­llat. No estic menys­te­nint aquests equips, només fal­ta­ria. Però el Porto sap bar­re­jar les indi­vi­du­a­li­tats amb un sis­tema de joc molt esta­blert. Tenen molts recur­sos tàctics i això fa que hàgim de pren­dre pre­cau­ci­ons. El des­gast físic serà molt alt, però el des­gast men­tal encara més perquè has d'estar extre­ma­da­ment atent. Des del punt de vista indi­vi­dual des­ta­quen Rei­naldo García, Hélder Nunes i Gonçalo Alves, que va ser com­pany meu a l'Oli­vei­rense. Tots tres bar­re­gen la fan­ta­sia i la sobri­e­tat. Tam­poc no hem d'obli­dar que les boles atu­ra­des mar­ca­ran l'eli­mi­natòria. Tots dos equips tenim grans espe­ci­a­lis­tes. No hem de rega­lar fal­tes absur­des.

Sens dubte. Nosal­tres també tenim una plan­ti­lla de deu juga­dors però l'Enrico ha optat per tre­ba­llar molt més amb sis juga­dors. Els altres dos podrien entrar per­fec­ta­ment però és una decisió del nos­tre tècnic que s'ha de res­pec­tar. Els seus juga­dors de la ban­queta aca­ben jugant gai­rebé els matei­xos minuts que els titu­lars i poden man­te­nir un ritme de par­tit amb una inten­si­tat altíssima que pocs equips d'arreu del món poden igua­lar.

Res­pecte d'aquells par­tits, ells són la nit i el dia i nosal­tres també. Ells tenien Tó Neves de tècnic, que també vaig tenir a l'Oli­vei­rense, i la pro­posta de joc era d'una ver­ti­ca­li­tat i agres­si­vi­tat que pocs equips tenen. Totes dues plan­ti­lles han estat molt modi­fi­ca­des, però et queda aque­lla espi­neta. Vam que­dar fora per molt poc i d'això també se n'ha d'apren­dre.

Sens dubte. Amb el pas del anys aprens a jugar aquests par­tits. Sem­pre he dit que pri­mer els patei­xes i després els dis­fru­tes. Els que tenim més experiència els tenim mar­cats al calen­dari i són els que t'agrada jugar.

L'equip ha que­dat anímica­ment molt tocat per no haver gua­nyat una copa que cre­iem que havíem fet tots els mèrits per gua­nyar-la. Ara tenim una opor­tu­ni­tat molt bona per refer-nos. Això també és un bon símptoma perquè vol dir que tenim ganes de gua­nyar.

Sí i no. Sor­tim reforçats pel feed­back que hem tin­gut de l'afició i altres com­panys de pro­fessió que han sabut valo­rar el nos­tre tre­ball i això també és molt gra­ti­fi­cant. Però el nos­tre objec­tiu no era que­dar segons, era aixe­car la copa. Natu­ral­ment que no es pot con­si­de­rar un fracàs per­dre; la der­rota es va con­su­mar en l'últim minut en una acció des­gra­ci­ada per una rellis­cada d'un com­pany en el moment menys indi­cat i en el rebuig d'un penal. Els que xutem habi­tu­al­ment penals sabem que només en un 1 per cent de vega­des et cau el rebuig com va pas­sar en la jugada de Pau Bar­galló. Estem con­tents d'estar en les finals, que és el que se'ns demana. Però ara el que volem és gua­nyar.

En aquell cas sí que hem d'ento­nar un mea culpa molt gran. Va sem­blar que eli­mi­nant el Barça en les semi­fi­nals ja havíem fet la feina. Havíem gua­nyat abans de jugar, ens vam equi­vo­car. Va ser una rellis­cada grossa. La final con­tra el Barça, en canvi, és una altra història. Si la juguéssim cent vega­des, nosal­tres la gua­nyaríem 50.

Feia molts anys que no recor­dava tanta igual­tat. Són par­tits espec­ta­cu­lars.