Sembla molt fàcil de dir, però senzillament la tàctica és controlar el partit i que no et portin cap on ells volen. Sens dubte que és l'equip portuguès que juga més i es nota la feina feta pel seu tècnic, Guillem Cabestany. Tenen un contraatac mortal i una defensa que et fa una pressió molt forta, sobretot a casa seva. Nosaltres estem intentat plantejar un partit més conservador del que fem habitualment. Ens agrada molt atacar i contraatacar i aquest serà un partit més de nedar i guardar la roba. Serà complicat. L'any passat amb l'Oliveirense vam haver de deixar de banda el nostre estil habitual i vam haver de fer un hoquei sobre patins més intel·ligent. El que no volem és deixar més espais en defensa.

Sincerament, no. Els cops que hem jugat contra rivals de més entitat com el Barça, el Liceo o el Vic hi hem jugat de tu a tu. Creiem que contra el Porto a la seva pista ho podríem pagar massa car. Hem preparat un plantejament de partit un pèl diferent del que és normal i a veure si dissabte també podem fer-ho. Nosaltres també estem una mica a l'expectativa a veure què ens trobem: si ens pugen una mica en defensa o si són més conservadors.

En els dos últims anys han jugat quatre cops en la lligueta i el bagatge és de 3-1 per als portuguesos. Això t'ho diu tot. Si revisem aquests duels veiem que el Porto ha fet un plantejament molt més prudent del que acostuma a fer. Nosaltres podem aplicar l'exemple del Porto amb el Barça. No buscant tant la nostra filosofia de joc, sinó sent més intel·ligents.

Sincerament, se'm va fitxar per donar el plus en partits com aquest. No només soc jo, els altres companys amb el pas del temps han anat madurant molt. Però jugadors com jo o el Matías Platero o el Marc Torra, que som jugadors amb més experiència en partits així, hem de donar aquest plus. Enrico Mariotti des de la banqueta ens anirà donant les directrius, però nosaltres hi hem de posar aquest saber estar dins de la pista en moments en què hi ha molta pressió. Són partits en què –com sempre dic– t'ha de córrer més el cap que les cames. Hem de pensar també que és una eliminatòria de 100 minuts i que l'objectiu és que estigui tot obert per al partit de tornada.

Sembla un tòpic, però són realment un equip. El Benfica o el Barça, per exemple, tenen moltes més individualitats que no pas un sistema ben treballat. No estic menystenint aquests equips, només faltaria. Però el Porto sap barrejar les individualitats amb un sistema de joc molt establert. Tenen molts recursos tàctics i això fa que hàgim de prendre precaucions. El desgast físic serà molt alt, però el desgast mental encara més perquè has d'estar extremadament atent. Des del punt de vista individual destaquen Reinaldo García, Hélder Nunes i Gonçalo Alves, que va ser company meu a l'Oliveirense. Tots tres barregen la fantasia i la sobrietat. Tampoc no hem d'oblidar que les boles aturades marcaran l'eliminatòria. Tots dos equips tenim grans especialistes. No hem de regalar faltes absurdes.

Sens dubte. Nosaltres també tenim una plantilla de deu jugadors però l'Enrico ha optat per treballar molt més amb sis jugadors. Els altres dos podrien entrar perfectament però és una decisió del nostre tècnic que s'ha de respectar. Els seus jugadors de la banqueta acaben jugant gairebé els mateixos minuts que els titulars i poden mantenir un ritme de partit amb una intensitat altíssima que pocs equips d'arreu del món poden igualar.

Respecte d'aquells partits, ells són la nit i el dia i nosaltres també. Ells tenien Tó Neves de tècnic, que també vaig tenir a l'Oliveirense, i la proposta de joc era d'una verticalitat i agressivitat que pocs equips tenen. Totes dues plantilles han estat molt modificades, però et queda aquella espineta. Vam quedar fora per molt poc i d'això també se n'ha d'aprendre.

Sens dubte. Amb el pas del anys aprens a jugar aquests partits. Sempre he dit que primer els pateixes i després els disfrutes. Els que tenim més experiència els tenim marcats al calendari i són els que t'agrada jugar.

L'equip ha quedat anímicament molt tocat per no haver guanyat una copa que creiem que havíem fet tots els mèrits per guanyar-la. Ara tenim una oportunitat molt bona per refer-nos. Això també és un bon símptoma perquè vol dir que tenim ganes de guanyar.

Sí i no. Sortim reforçats pel feedback que hem tingut de l'afició i altres companys de professió que han sabut valorar el nostre treball i això també és molt gratificant. Però el nostre objectiu no era quedar segons, era aixecar la copa. Naturalment que no es pot considerar un fracàs perdre; la derrota es va consumar en l'últim minut en una acció desgraciada per una relliscada d'un company en el moment menys indicat i en el rebuig d'un penal. Els que xutem habitualment penals sabem que només en un 1 per cent de vegades et cau el rebuig com va passar en la jugada de Pau Bargalló. Estem contents d'estar en les finals, que és el que se'ns demana. Però ara el que volem és guanyar.

En aquell cas sí que hem d'entonar un mea culpa molt gran. Va semblar que eliminant el Barça en les semifinals ja havíem fet la feina. Havíem guanyat abans de jugar, ens vam equivocar. Va ser una relliscada grossa. La final contra el Barça, en canvi, és una altra història. Si la juguéssim cent vegades, nosaltres la guanyaríem 50.

Feia molts anys que no recordava tanta igualtat. Són partits espectaculars.