Durant tota la seva carrera com a jugador va ser un campió, i en la seva estrena com a entrenador també ha començat guanyant un títol. Beto Borregán ha estat un dels jugadors més importants i guardonats de l'hoquei sobre patins català i estatal, i en els seus divuit anys al FC Barcelona va guanyar 58 títols. Després de la seva retirada, l'any 2012, va seguir treballant al club blaugrana fins que, aquesta campanya, el barceloní, de 39 anys, va decidir fer el pas i entrenar un equip de primer nivell. Va anar a un conjunt campió de categoria femenina, el CP Voltregà, amb la certesa que després dels grans èxits del conjunt osonenc en els últims anys havia de seguir lluitant per tots els títols i guanyar-ne alguns.

I en la primera oportunitat que hi ha hagut, el Voltregà femení de Beto Borregán ha estat campió. La copa femenina, que s'acaba de disputar a Lloret de Mar, no ha estat gens fàcil per al conjunt osonenc, ja que els seus rivals han estat complicats de superar en cada un dels tres partits. A més, la seva millor jugadora, Natasha Lee, es va lesionar en el darrer minut del primer partit de quarts de final i no va poder jugar ni la semifinal ni la final. La plantilla va demostrar per què és un equip campió –és l'actual campió de la copa d'Europa i de l'OK Lliga femenina–, va fer un pas endavant i el nou tècnic va demostrar la seva confiança en el conjunt.

En la gran final de la copa entre el Voltregà i l'Hostelcur Gijón es van poder veure dos equips contraposats pel que fa a la utilització dels seus efectius. El conjunt asturià té un cinc inicial espectacular per la qualitat de les seves jugadores, però no va fer ni un sol canvi i la resta de components de l'equip no van jugar ni un minut. Al conjunt de Sant Hipòlit totes van fer la seva aportació al títol.

El tècnic Beto Borregán va iniciar la final amb un equip titular amb experiència format per Laia Vives, Motxa Barceló, Anna Romero, Adri Gutiérrez –totes de més de 30 anys–, i Berta Tarrida, ben aviat, però, les joves Nara López, Aina Arxé i Joan Comas, les dues últimes, de menys de 20 anys, van començar a disposar de molts minuts i de responsabilitats. A la banqueta, la segona portera Raquel Serra i Natasha Lee, lesionada, animaven les companyes quan estaven dins la pista o quan sortien a descansar i recuperar-se de l'alt ritme de joc que imprimien. Després de la final el tècnic va voler destacar i agrair el bon joc i l'esforç de totes elles. “Jo confiava en el meu equip, tinc una plantilla àmplia, jove. Algunes són veteranes, però com si fossin joves”, explicava Borregán, que també va voler compartir l'èxit amb Ricard Ares, el seu ajudant a la banda.

L'excapità del Barça va aixecar mots trofeus en la seva etapa de jugador, però va reconèixer que les sensacions com a tècnic havien estat molt diferents. “He guanyat no sé quants títols de jugador, aquest crec que em fa més il·lusió que els altres, perquè veig gent feliç... Ja ho veia abans, però és diferent. Jo no jugo, i fan el que demanes i ho han fet a la perfecció, i això m'omple el doble.”