“L'any vinent lluitarem per tots els títols”, va sentenciar diumenge Enrico Mariotti amb l'eufòria encara a flor de pell després d'haver guanyat el seu primer gran títol com a tècnic amb el Reus Deportiu La Fira. Abans de la sentència, suposant, lògicament, que haver guanyat la lliga europea és un aval més que suficient, va deixar anar, en l'inici de la frase, un gairebé imperceptible: “Si el Reus em vol.” L'endemà la presidenta, Mònica Balsells, ja va anunciar que tot el bloc de primeres espases continuarà, en una afirmació que inclou Mariotti, un tècnic prou criticat pel minúscul món de l'hoquei sobre patins en la seva etapa primigènia, però que enguany ha sabut dur les regnes d'un grup homogeni que va començar titubejant i que ha acabat enlluernant. “Vam fallar en els primers partits. Amb quatre jugadors nous encara estàvem buscant la nostra identitat. No teníem ànima com a equip”, va relatar el tècnic italià, que havia estat jugador del Reus a finals de la dècada dels noranta. El retorn d'Albert Casanovas, un jugador que va haver de suar molt en el passat per ser reconegut com un veritable baluard al Reus i que diu: “Ara ja em puc morir”; la cessió de Pedro Henriques, i els fitxatges d'Àlex Rodríguez i de la figura contrastada Marc Torra han configurat un grup temible que, tal com recorda Casanovas, va ser fidel al seu estil: “Altres equips juguen de manera diferent quan arriben a la final a quatre i una de les grans claus és que nosaltres hem estat fidels al nostre estil vertical.” El defensa reusenc va guanyar la CERS amb el Mataró el mateix any que el Reus va conquerir a Bassano la setena. Els maresmencs, curiosament, van baixar a primera estatal aquell mateix exercici. Casanovas viu la plenitud al Reus i va ser el màxim golejador de la final a quatre amb tres dianes: dues contra el Benfica i una altra de definitiva en la final davant de l'Oliveirense. En la semifinal, a més, va marcar el penal de la tanda consumant el 2/2, ja que en el temps reglamentari ja havia superat Trabal en una pena màxima. És, possiblement, el millor llançador de penals del món, juntament amb Sergi Miras.