El sadurninenc Jordi Bargalló es va abraçar amb l’osonenc Xevi Puigbí coordinat amb el so de la botzina. Segons abans ja havia aixecat el puny eufòric. A la pinya embogida s’hi van afegir un altre osonenc, Jordi Burgaya; un vallenc, Jepi Selva; un gallec, Pablo Cancela, i cinc portuguesos, Souto, Araujo, Barreiros, Moreira i el porter suplent Pinho. Va ser la imatge d’alegria desfermada d’un club que ens les últimes temporades s’ha engrandit gràcies al seu patrocinador, Simoldes –una gran empresa portuguesa de motllos per a l’automòbil amb seu a Oliveira d’Azeméis–, però que no guanyava un títol europeu des que es va endur la CERS en el prehistòric curs 1996/1997. El paper de Puigbí sota els pals va ser bàsic per contenir el Barcelos en la semifinal i, sobretot, per aturar els atacs furibunds del Reus en la final. Selva –un gol en la final– i Burgaya, el nouvingut, fan possible una rotació de quatre jugadors, bàsica en l’Europa actual. El Reus, amb dos canvis, té un dèficit evident, sobretot per afrontar dos partits de ple desgast en 48 hores.

La União Desportiva Oliveirense va perdre les dues darreres finals de la lliga europea. El 2016 contra el Benfica a Lisboa i el 2017 contra el Reus a Lleida. “Guanyar un títol sempre és un motiu d’alegria, i més en un club que feia més de 20 anys que no en guanyava cap a Europa i que havia perdut dues finals seguides”, reflexiona Jordi Bargalló, la gran figura, el líder indiscutible de l’equip que va fer dos gols i va donar tres assistències en els dos partits. L’excepcionalitat de la victòria queda palesa en el fet que ahir un centenar de seguidors van aclamar l’expedició en la seva arribada a l’aeroport de Porto després d’una escala a Lisboa del vol procedent de Bolonya. Ahir, els herois van ser rebuts a la Cambra –l’ajuntament– i van gaudir d’un sopar gentilesa del seu patrocinador.

L’equip portuguès només ha canviat aquest curs una peça. “L’arribada de Burgaya ens dona molt. Un altre aspecte que ens ha fet millorar és que acumulem un any més treballant junts. El curs passat érem cinc jugadors de pista nous que veníem de lligues diferents, i això requereix un acoblament.” Bargalló considera que la clau de la final va tenir avantatge en el resultat: “A diferència de la final de Lleida en què ens van marcar en dues accions aïllades, vam tenir la sort d’avançar-nos, i en l’hoquei actual això és molt important.”