Montreux serà demà una festa per rebre el Barça Lassa, el club amb més títols europeus. “Si no tens res a fer, vine a veure hoquei sobre patins”, diu l’eslògan promocional que ha publicitat el club per atraure el públic a La Salle du Pierrier, amb capacitat per a 1.700 espectadors però que mai no s’omple. L’històric equip suís, que organitza la copa de les Nacions, va ser fundat el 1911 i és el més antic del món. Aquest curs s’estrena en el nou format de lliga europea. S’hi va classificar l’any passat quan va celebrar el seu 49è títol de la lliga LNA amb la participació clau d’un tècnic català, Mateu de Ramon, i de tres jugadors de casa nostra: Xavi Terns, Arnau Bertran i Marc Armero. Per la quantitat de títols conquerits podria semblar un èxit habitual. Ni de bon tros. Feia 30 anys clavats –des del 1987– que no guanyava la lliga. Va jugar i vèncer la final del campionat contra el Ginebra, al qual va derrotar per 2-1 en un partit serré –igualat– com deien les cròniques. “Va tenir repercussió a nivell del club, de la nostra ciutat, i també alguns mitjans ens van tenir presents en el context d’un esport minoritari. Si a Catalunya l’hoquei és el tercer esport en llicències i té el seguiment que té, imagina’t a Suïssa. Aquí es fa molt de seguiment de Roger Federer i del futbol”, relata Mateo de Ramon, que recorda que tres anys abans ja van trencar una barrera històrica: “El 2014 vam obtenir el títol de copa i feia 28 anys que el Montreux no la guanyava.” Per il·lustrar la connotació històrica del títol de lliga, es remet a una anècdota: “Un dels nostres jugadors, el Marc Monney, es va fer una foto amb el seu pare, que havia guanyat l’última lliga del club. El seu avi també va jugar amb el Montreux i també va guanyar el títol.”

En el present campionat és segon rere el Biasca. Terns també és el segon màxim golejador del campionat, amb 20 gols en set partits. “Tenim pocs partits de nivell durant la lliga, i això ho notem quan competim contra equips de lligues més fortes, tal com es va passar contra el Vilafranca fa dos anys en la CERS”, explica. A Europa, el Montreux no té arguments per competir amb els grans: “Ens entrenem tres dies per setmana i els jugadors són amateurs. Compatibilitzen l’hoquei amb la seva feina. A més, aquí es treballen deu o dotze hores, i això desgasta. Contra el Benfica, cada dotze minuts sortien quatre jugadors nous, i aquest ritme no es pot aguantar.” Considera que, a banda del Barça i el Benfica, els altres dos equips més forts de la lliga europea són el Porto i l’Oliveirense.

El Montreux va arrencar amb una derrota severa a Lisboa contra el Benfica (14-12) i ara els toca el Barça –dissabte a les 19h–. L’altre equip del grup és el Forte dei Marmi. “El nostre objectiu és mirar d’aplicar el millor possible el que provem en els entrenaments en un context de màxima dificultat perquè després ens ajudi en el nostre campionat. De moment, això ens ha funcionat. És bonic jugar contra aquest grans equips, però ens hauria agradat més que ens toqués el grup del Vic, perquè hauríem pogut estar millor dins dels partits.”

El francès és “el llenguatge vehicular” de l’equip, un idioma que l’entrenador català va haver d’aprendre a correcuita perquè només havia estudiat anglès. Aquest obstacle lingüístic li va dificultar l’adaptació inicial però no li ha impedit viure una experiència farcida fins ara d’èxits.