SERGI FERNÁNDEZ
PORTER DEL BARÇA LASSA
“Dedico l’MVP a l’equip”
L’heroi de la final de Lloret que va fer avorrir el Liceo abaixant la persiana el dia del seu 33è aniversari es remet a l’esforç coral per explicar el seu moment dolç i la distinció de jugador més valuós: “Sense ells no ho hauria aconseguit”
Quart porter MVP
El seu setè títol de copa, dos amb el Vic i cinc amb el Barça, li va permetre ser escollit per primer cop MVP de la final, i es converteix en el quart porter escollit. El seu company Aitor Egurrola –deu títols de copa– va trencar el gel (2007 i 2011), va prosseguir Xevi Puigbí amb el Vendrell (2014), contra Fernández, i Carles Grau va ser el tercer amb el Vic (2015), també amb ell sota els pals del rival.
M’agrada la bola aturada i la considero com un al·licient per al porter. A més, tenim els millors llançadors
El Barça ha abaixat la persiana, com es diu en l’argot, de la seva porteria en la copa guanyada a Lloret. En els quarts, Aitor Egurrola només va encaixar un gol contra el Girona i en les semifinals i la final, Sergi Fernández (Calvià, 1985) va excel·lir aturant vuit boles aturades, tres contra el Reus (3-1) –un penal i dues faltes directes– i cinc en la final contra el Liceo (1-2) –quatre directes i un penal–. Una demostració de reflexos, d’intuïció, d’aturades sorolloses amb el casc –especialitat de la casa– que li van valer ser escollit MVP de la final. Format en el Caldes, va jugar en el Vic des d’infantil i el 2010 va arribar al Barça.
Se sent com un heroi?
No. He sentit molta felicitat i he pensat que cada títol que es guanya és dificilíssim. En hoquei saps que el Barça és sempre favorit, però cada títol és especial. Estic molt content. No podia demanar res més: ser campió de copa el dia del meu 33è aniversari.
Suposo que fa molta il·lusió ser MVP de la final?
Sí, fa molta il·lusió, i més quan generalment es ressalta més els golejadors. Ho dedico a tot l’equip, sense ells no ho hauria aconseguit.
Un gol per partit en la copa, 1,15 en la lliga i 1,2 en la lliga europea. Quins factors conflueixen?
Es reflecteix la feina de tot l’equip. Hem agafat una consistència al darrere molt bona, i això és una part molt important que ens permetrà lluitar per la lliga i la lliga europea. En l’hoquei d’avui dia hi ha moltes arribades i moltes boles aturades, i la consistència és bàsica.
Sobretot ara que ve la part decisiva...
És la part que ens agrada: la copa, els quarts de la lliga europea i la part de la lliga en què lluitem amb el Liceo i el Reus, sense desmerèixer la resta. Tot i això, en la part inicial no et pots despistar, pots perdre títols.
La bola aturada és un al·licient per als porters o una creu?
A mi m’agrada i la considero un al·licient. Tenim la sort de tenir els millors llançadors tant de penals com de faltes directes, i tant l’Aitor com jo tractem d’ajudar des de la porteria.
El fet de ser dos porters de tanta qualitat, és un alliberament quan es passa una mala ratxa?
Tranquil·litza molt. Fins i tot dins d’un mateix partit en el cas que en els penals, per exemple, siguis expulsat. És una tranquil·litat per a nosaltres i fins i tot per a l’equip perquè no canvia res si juga un o l’altre. Tenim una competència molt sana i ens portem bé dins i fora de la pista.
En el seu cas, també atura boles expressament amb el casc.
És un recurs que tenim per comptes d’aixecar els braços tant l’Aitor com jo.
Fa mal?
No, tenen molts més perills els jugadors, com es va veure amb el que li va passar en la copa a l’Oriol Garcia, a qui dono ànims. Els porters sempre agraïm als jugadors que es posin a davant quan es llança tan fort.
I els espectadors...
Sempre dic a la dona i als familiars que no es posin als racons.
Ha vist l’agressió brutal d’un jugador de l’Alhambra granadí amb l’estic al cap d’un del Burguillos extremeny que tomba per les xarxes?
Sortim sempre a molts mitjans per casos aïllats que no són representatius. Tinc un fill de sis mesos i si juga li faré posar el casc fins als divuit anys. Jo el faria posar obligatòriament, però des de petits. Acostumar-s’hi de gran és complicat. No passen més coses perquè Déu no vol.
El Liceo els ha tutejat tant en la lliga com en la copa i vostès se n’han sortit. Els pot pesar?
Tenen molta qualitat, amb una rotació de vuit canvis reiterats com nosaltres. Això fa que les forces s’igualin. Vam tenir moments de domini alternats. També vull destacar el paper del porter del Liceo Xavi Malián. Amb 0-2 hauríem pogut fer algun gol més.
El Liceo-Barça es juga el dimarts 13 de març. Poden encarrilar l’OK Lliga a vuit jornades del final? És supersticiós?
No sóc supersticiós. Vèncer no seria definitiu però seria un pas molt important. És un partit que tenim subratllat en el calendari però encara ens en quedaran d’altres de molt difícils.
El seu cunyat Enric Torner (Forte) va perdre el mateix diumenge la final de la copa d’Itàlia contra el Follonica, el seu pròxim rival en la lliga europea.
Vaig intentar aïllar-me i quan vam acabar vaig obrir el mòbil i vaig veure que el Forte havia perdut. Però per perdre has d’arribar-hi. Van fer una copa molt bona però van perdre la final contra el Follonica, l’amfitrió. Suposo que el meu sogre es va posar dues teles, tot i que avui m’ha dit que no va poder veure tota la segona part d’Itàlia perquè es tallava la imatge i ho va seguir pel Twitter.
Ja té informes del Follonica?
Si, és un equip molt perillós. A principi de temporada ningú no creia que passarien als quarts de la lliga europea i que guanyarien la copa. Haurem de fer un partit molt seriós en l’anada a Itàlia i molt fort en defensa per treure un bon resultat.
La lliga europea està més oberta que mai.
Abans hi havia dos o tres favorits, i ara diria que tots els equips que arriben als quarts la poden guanyar. Els equips italians també tenen un nivell molt alt i una lliga molt competitiva.
Qui és el millor llançador de directes i de penals i qui fa els trets més forts?
En les directes, tant Pablo Álvarez com Raül Marín. El millor llançador de penals és el Xavi Barroso, encara que enguany ho ha tingut sort. Hi ha molts jugadors que llancen molt fort. Dels d’abans em ve al cap Enrico Mariotti, que no el vaig patir. D’ara n’hi ha molts. Per exemple, Marc Coy (Liceo) o Raül Marín (Reus).
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,21 novembre 2024