El Barça Lassa va tenir ahir la virtut de l’eficàcia contra el Reus (2-4) i avui jugarà al Dragão Caixa (13.30 h) una final clàssica de la lliga europea contra el Porto, l’amfitrió. El duel s’ha escenificat sis cops abans i els blaugrana, que afronten la vint-i-sisena final global, sempre s’han endut el títol contra els lusitans. Els precedents, no obstant això, no aplanen el camí en una cita d’alta exigència contra un rival de quirats dirigit pel català Guillem Cabestany que ahir va desballestar l’Sporting (5-2) gràcies a una sortida fulgurant que va esmicolar el plantejament més defensiu del rival. “M’espero un Porto d’alta intensitat en els primers minuts, tot i que tampoc no descarto un escenari de respecte mutu i un joc més d’estil OK Lliga”, va reflexionar ahir el tècnic blaugrana Edu Castro. De fet, el Barça va fer si fa no fa el mateix contra el Reus perquè va marxar als vestidors amb un impagable i segurament inesperat 1-4 i va gestionar el segon temps, en el qual els del Baix Camp van recuperar amb orgull la identitat que havien perdut en els últims minuts del primer acte. Els tres gols encaixats en un tres i no res els van hipotecar. El Barça va jugar la primera part amb Sergi Fernández sota els pals com era presumible, però Aitor Egurrola el va rellevar a la mitja part perquè arrossegava molèsties del partit jugat a Lleida. El Pop, incombustible, va aturar quatre directes a pesar de sortir fred i de tenir al davant consumats especialistes. Fernández és dubte per a la final.

Pau Bargalló va trobar la mà de l’estic de Ballart d’entrada amb un xut creuat (0-1). El Reus no es va deixar impressionar per l’inici fulgurant del rival i Marín va restablir la igualtat de seguida amb un xut ras i col·locat que va coronar una transició molt ràpida marca de la casa. Torra, marcat per Panadero en un emparellament clàssic, forçava faltes i generava joc. El Reus s’havia restablert amb enteresa i estava de ple dins del partit. Fins i tot Casanovas (5’) hauria pogut avançar el seu equip en una acció d’un contra un. Fernández, però, va encetar el seu recital. Els àrbitres van anul·lar un gol de Panadero (10’) perquè va tocar la bola amb el patí. La segona unitat del Barça, amb Alabart rapidíssim i robant moltes boles, i Ordóñez també elèctric, va imposar la seva llei a mesura que passaven els minuts. El Reus exposava massa i perdia massa boles en zones compromeses i això el va penalitzar. Un penal de Marín sobre Pascual el va transformar per tot l’escaire Barroso (1-2). El tram final de la primera part va ser un viacrucis per al vigent campió. Ordóñez va fer l’1-3 en un contraatac en una altra pèrdua i Álvarez va deixar en evidència la defensa picant la bola per darrere de la porteria en l’acció típica que el Reus mai hauria d’haver consentit (1-4). Al final del primer temps, tots dos equips havien acumulat nou faltes.

Ni Álvarez, per part blaugrana, ni Marín, per la banda dels del Baix Camp, van marcar en la directa producte de les respectives desenes faltes. Pau Bargalló, però, va veure la blava per una entrada sobre Marín. El davanter reusenc no va marcar la directa, però en la superioritat numèrica, molt ben jugada pel Reus, ell mateix, el jugador més perillós del seu equip, va batre amb un fort cacau exterior Egurrola (2-4).

El Reus va malbaratar la seva tercera directa amb un tret directe de Rodríguez, que havia estat objecte de falta per Ordóñez. L’equip de Jordi Garcia estava dominant relativament la situació tot i que el Barça també feia treballar Ballart però no en treia res. A 5:10 del final, va tenir l’enèsima ocasió: la quinzena falta del Barça. Marín va fer el seu tercer intent, però Egurrola, de nou, va aturar la bola. Alabart es va afegir al capítol de directes estèrils (47’) en la quinzena del Reus. El xut va sortir alt. El Reus va pressionar amb cinc jugadors substituint el porter els dos últims minuts per cremar totes les naus.