El Barça Lassa va derrotar ahir amb ofici el Porto, l’amfitrió, en una final èpica en què va afegir sacrifici i solidaritat a la seva qualitat innata (4-2) i va aixecar la seva 22a lliga europea en 26 finals. El conjunt portuguès, dirigit pel tècnic català Guillem Cabestany, era el favorit per la suma del seu potencial i el suport d’una afició que va omplir de gom a gom el Dragão Caixa però va tornar a perdre la final a casa com ja li va succeir el 2013 contra el Benfica. Amb només dos títols en el palmarès, no s’espolsa la malastrugança i ha fet figa en les nou últimes finals des del 1997, sis contra el Barça. El conjunt d’Edu Castro, que no ha perdut cap partit en la competició, va desplegar tot el seu potencial i va adaptar-se a l’exigència del partit. Impecable en defensa, va comptar amb l’incombustible Egurrola sota els pals. El substitut del lesionat Fernández va tornar a marcar diferències. El Pop tanca el cercle amb la seva onzena copa d’Europa després d’haver conquerit la primera l’any 2000 a Porto. Castro tanca el curs amb un ple de quatre títols en el seu debut i Ordóñez i Barroso, que marxen a Portugal, s’acomiaden per la porta gran.

El Porto va posar d’entrada setge a la porteria del Barça apel·lant a la seva sortida clàssica. Egurrola va intervenir amb encert en una primera fase en què l’equip català, sense possessió, va capejar el temporal. A poc a poc, però, es va assentar a la pista, malgrat que encara no tenia ni l’opció de jugar per darrere de la porteria, com tant li agrada, ni generava joc interior. El partit d’Ok Lliga –defenses per sobre dels atacs– que havia imaginat Castro estava servit. Malgrat l’exuberància atacant rival amb l’arquitecte Nunes i la facilitat per fer mal d’Alves, el Barça va revertir la dinàmica amb un gol d’Ordóñez, un cop sec a la línia de flotació. Baliu va tenir l’empat a l’estic però la bola va anar al travesser. Una picabaralla dins del quadre blaugrana entre Pascual i Alves es va saldar amb una salomònica doble blava (22’). En el contraatac posterior, Barroso va estavellar un xut diabòlic de pala al pal. Una llàstima.

Malgrat l’amenaça de la directa –8 faltes en el descans per 6 del rival– el Barça va deixar estabornit l’equip de Cabestany en una represa somiada. Álvarez va batre Grau amb un xut creuat que va enganyar totalment la defensa (2-0) i Bargalló, superant de mitja volta un rival amb destresa i engaltant amb contundència, va establir un 0-3 (31’) idíl·lic quan encara faltava un món. Abans (26’), Egurrola havia rebutjat el xut directe de Nunes en una directa –10a del Barça–. El Porto va forçar la màquina. Egurrola va treure un penal a Alves, però el davanter va marcar en el rebuig (1-3). El ritme dels esdeveniments era frenètic. No en va, el Porto tenia deutes històrics. Ordóñez no va aprofitar la desena dels locals perquè Grau li va robar la cartera. Nunes, amb Egurrola tapat, va marcar des de molt lluny (3-2 en el 35’). Perill. El porter, inalterable, va prosseguir amb el seu recital aturant la directa –15a– a Alves. Rafa va malbaratar una altra directa –blava a Barroso– llançant fora la bola. En la superioritat, els àrbitres no van veure un gol de Silla. La repetició televisiva va revelar que la bola havia entrat. Amb un Porto tan furibund com escàs d’idees, Reinaldo, desesperat, va rebre la blava. Bargalló va deixar clar que el títol era català (4-2).