Diu que du el recompte dels títols perquè els periodistes no paren de preguntar-li-ho cada vegada que el Barça aixeca una copa. N’acumula 66 –una bogeria–, més que ningú en la secció. Diumenge, a més, a Porto va desempatar amb el mític Sergi Centell aixecant la seva onzena copa d’Europa: “Estic molt orgullós del rècord. Només és possible perquè jugo al Barça, però l’important és haver guanyat l’última, que era molt desitjada.” Semblava que s’hauria de conformar amb un paper secundari, però el destí va tornar a situar Aitor Egurrola en la primera línia de foc. La lesió de Sergi Fernández el va obligar a sortir en la segona part de la semifinal contra el Reus i va ser titular en la final contra el Porto. Va estar sensacional en tots dos partits. El dia de Sant Joan farà 38 anys però conserva la motivació i el to físic, els seus secrets. La seva aportació no es redueix al seu valor sota pals. “Anima, crida, és més que un jugador, fins i tot més que un capità que aporta tarannà i lideratge”, sentencia el seu tècnic, Edu Castro, que revela que el porter, tossut, “ha parit” un sistema defensiu 3x2. A l’entrenador no li dol admetre que tant ell com els jugadors s’hi oposaven, però explica que la perseverança del Pop els va convèncer. “Tenim els dos millors porters del món”, recalca Castro, que compta amb el barceloní per al futur. Ara només falta que el porter i el mànager Toni Miró tanquin un acord de renovació que, a aquestes altures de la pel·lícula, és sempre d’un any. També acaben contracte Sergi Fernández, l’altre porter, i Marc Gual. No sembla que hi hagi d’haver complicacions.