El mite que segueix motivat

Diu que du el recompte dels títols perquè els peri­o­dis­tes no paren de pre­gun­tar-li-ho cada vegada que el Barça aixeca una copa. N’acu­mula 66 –una boge­ria–, més que ningú en la secció. Diu­menge, a més, a Porto va des­em­pa­tar amb el mític Sergi Cen­tell aixe­cant la seva onzena copa d’Europa: “Estic molt orgullós del rècord. Només és pos­si­ble perquè jugo al Barça, però l’impor­tant és haver gua­nyat l’última, que era molt desit­jada.” Sem­blava que s’hau­ria de con­for­mar amb un paper secun­dari, però el destí va tor­nar a situar Aitor Egur­rola en la pri­mera línia de foc. La lesió de Sergi Fernández el va obli­gar a sor­tir en la segona part de la semi­fi­nal con­tra el Reus i va ser titu­lar en la final con­tra el Porto. Va estar sen­sa­ci­o­nal en tots dos par­tits. El dia de Sant Joan farà 38 anys però con­serva la moti­vació i el to físic, els seus secrets. La seva apor­tació no es redu­eix al seu valor sota pals. “Anima, crida, és més que un juga­dor, fins i tot més que un capità que aporta tarannà i lide­ratge”, sen­ten­cia el seu tècnic, Edu Cas­tro, que revela que el por­ter, tos­sut, “ha parit” un sis­tema defen­siu 3x2. A l’entre­na­dor no li dol adme­tre que tant ell com els juga­dors s’hi opo­sa­ven, però explica que la per­se­ve­rança del Pop els va convèncer. “Tenim els dos millors por­ters del món”, recalca Cas­tro, que compta amb el bar­ce­loní per al futur. Ara només falta que el por­ter i el mànager Toni Miró tan­quin un acord de reno­vació que, a aques­tes altu­res de la pel·lícula, és sem­pre d’un any. També aca­ben con­tracte Sergi Fernández, l’altre por­ter, i Marc Gual. No sem­bla que hi hagi d’haver com­pli­ca­ci­ons.