L’Igualada fa memòria

El lide­ratge de l’OK Lliga tan­cant a zero, el gol ini­cial del retor­nat del Porto Ton Baliu i el debut d’un noi de 15 anys, Martí Bus­quets, que va mar­car tot just sor­tir, són ingre­di­ents que remar­quen el pro­ta­go­nisme i la sin­gu­la­ri­tat de l’arren­cada de curs de l’Igua­lada Rigat. L’equip de Fer­ran López va viure dis­sabte a les Comes un debut somiat de guió cine­ma­togràfic. Un 5-0 con­tra el Vic que li per­met veure la lliga des del cap­da­munt gràcies al tri­omf més ampli de la jor­nada.

L’equip de l’Anoia, campió cinc cops de la com­pe­tició entre el 1989 i el 1997 i pro­ba­ble­ment el millor club del món durant la dècada dels noranta, no era líder de l’OK Lliga o de la divisió d’honor, com es deno­mi­nava abans, des de la jor­nada 12 de la tem­po­rada 2000/2001 –el 25 de novem­bre del 2000–, la dar­rera en què les victòries valien dos punts. És curiós que el tècnic del segon clas­si­fi­cat actual de l’OK Lliga, el Lleida Llista, sigui pre­ci­sa­ment Albert Fol­guera. Tenia a les seves ordres Lla­ve­rola, Santi Carda, Mont­ferri, Guillén, David Cáceres, Cabes­tany, Polan i Pep Tor­ras. El por­ter suplent era Jordi Mellado. L’únic que con­ti­nua en actiu és Lla­ve­rola, que dis­sabte va donar una altra lliçó de pro­fes­si­o­na­li­tat jugant a Cal­des amb el City­lift Girona després de la mort del seu pare.

El Caprabo Igua­lada HC era líder empa­tat a 21 punts amb el Barça però amb el coe­fi­ci­ent gene­ral favo­ra­ble perquè tenia un +42 i els blau­grana tenien un +34. L’equip de l’Anoia també havia estat el pri­mer clas­si­fi­cat en les jor­na­des 7, 8, 10 i 11. Tot seguit, va enca­de­nar tres der­ro­tes i va aca­bar segon la lliga regu­lar, a 14 punts del Barça, que va ser el campió, al davant del Vic. La gran nove­tat d’aquell curs va ser la recu­pe­ració del play-off, que no es jugava des de la cam­pa­nya 1995/1996. L’Igua­lada va per­dre els quarts de final con­tra el Vol­tregà.

No és l’hora, evi­dent­ment, de fer volar coloms, però el compte de Twit­ter del club exte­ri­o­rit­zava el sen­ti­ment d’ale­gria i satis­facció: “S’ha de dir que ens agrada molt aquesta clas­si­fi­cació.” Ha plo­gut molt i pel camí l’Igua­lada ha hagut de pas­sar situ­a­ci­ons com­pli­ca­des que fan que el moment actual sigui encara més agra­da­ble, encara que sigui tan sols una pri­mera jor­nada i que el lide­ratge sigui, de moment, anecdòtic. Cap altre equip va sal­dar el debut sense rebre cap gol, aspecte que reforça la feina defen­siva del grup i del por­ter Elagi Deitg, que el curs pas­sat ja va fer un reci­tal.

El tri­omf es fa encara més coral perquè cinc juga­dors –Baliu, Bars, Pla, Tety i Bus­quets, per aquest ordre– van mar­car els cinc gols d’un bloc sòlid i millo­rat amb el fit­xatge estel·lar del tot ter­reny Ton Baliu, juga­dor de caràcter que torna a casa després de dos anys a Por­tu­gal. Tot ple­gat rea­firma el pro­jecte d’un grup que dis­sabte jugarà a l’Ate­neu de Sant Sadurní, una de les pis­tes més com­pli­ca­des de l’OK Lliga.