Festa de valors afegits
Per primera vegada, la competició masculina i la femenina s’agrupen en un mateix escenari, l’Olímpic de Reus
El Barça opta a igualar la gesta de l’Espanyol amb quatre títols seguits i el Reus apel·la a l’empenta del públic
La imprevisibilitat de la copa s’ha esvaït els últims tres anys per culpa de la determinació i la solidesa del Barça Lassa. L’equip d’Edu Castro surt una altra vegada com a màxim favorit al pavelló Olímpic de Reus a partir de demà i fins diumenge perquè és el líder de tot i perquè, en definitiva, té els millors jugadors i la millor plantilla. Aquest cop, a més, té l’estímul afegit de lluitar per ser campió quatre vegades seguides per primera vegada en la seva història i igualar el registre de l’Espanyol, campió ininterromput entre el 1954 i el 1957. El Barça ha estat una vegada tricampió consecutiu (1985-1987), un èxit del qual també pot presumir el Liceo (1995-1997). Tot plegat, evidentment, no li garanteix res. L’any passat les va passar magres en la final contra el Liceo i el seu porter Sergi Fernández el va catapultar. A Alcobendas 2017 va necessitar d’un gol de Pau Bargalló en la pròrroga per cantar victòria contra el Reus. Reus 2019 serà la 21a entrega del nou format de concentració de vuit equips encetat a Alcobendas el 1999. La gran novetat és que, per primera vegada, la catorzena edició de la copa femenina, que té el mateix format, es jugarà els mateixos dies i en el mateix escenari en un intent de generar sinergies quant a públic i seguiment mediàtic, tot i que els horaris –ben aviat a la tarda– no han agradat massa a les noies.
Sigui com vulgui, l’amfitrió ha viscut una muntanya russa d’emocions en pocs dies però arriba a la cita reforçat. La setmana passada va caure a la pista del Noia (2-1) i va cedir el tercer lloc en l’OK Lliga, però dissabte va viure una gran nit europea en què va derrotar el potent Lodi (6-3). L’afició va respondre i la simbiosi resultant –tot i que no és el mateix l’ambient que es genera al Palau d’Esports amb el de l’Olímpic, un recinte més gran i menys càlid–és un dels motius que engresquen encara més a l’equip de Jordi Garcia. “Som un equip que competim i la gent està contenta. Estem un bon moment i hem anat millorant a mesura que ha passat la temporada. Serà un partit complicat perquè el lleida és un gran equip amb bon joc interior amb Creus i Oruste, tres llançadors exteriors molt bons i un porter amb experiència”, explica Garcia, que té el dubte de Romà Bancells, amb una lesió als isquiotibials de la cama esquerra: “Farem una prova abans del partit.” El Reus és un equip perillós i competitiu tot i haver perdut tres grans figures l’estiu passat. Compta, a més, amb Marc Julià, el llançador de faltes directes més eficient de la lliga, i amb el caràcter dels combatius Joan Salvat i Àlex Rodríguez. El Reus, l’amfitrió relatiu perquè no juga a la seva pista habitual –el Lleida, el seu rival, està més acostumat al parquet que no pas ell–, no guanya la copa des del 2006 a Lloret.
Liceo-Igualada
Obriran foc demà dijous (19.15 h) el Liceo, solvent finalista el 2018, i l’Igualada que fa una gran segona volta de l’Ok Lliga i no desatén els seus deures en l’Europa Cup. En els precedents d’aquest curs, els gallecs es van imposar a les Comes per 0-2 en la desena jornada. El Liceo va arrencar el curs amb eufòria derrotant el Barça en la final de la supercopa però ha abaixat pistonada. Immers en un moment de transició, les seves figures marxaran probablement a Portugal. Malián, Edu Lamas, Di Benedetto i Miras afronten un epíleg a Reus. El partit serà la repetició de la semifinals de l’any passat saldada amb triomf gallec.
Reus-Lleida
Tot seguit, el Reus i el Lleida (21.15 h) tornaran a reviure el partit de l’any passat, un duel obert d’alt voltatge en què els del Baix Camp es van imposar per 7-6. Resulta curiós que tant el precedent del primer partit de quarts com el del Lleida-Reus es van jugar en la desena jornada de l’OK Lliga. Els del Baix Camp van esgarrapar un empat (3-3) en un partit en què perdien per 3-0 en dotze minuts i en què van tenir una directa per guanyar a dos segons del final.
Voltregà-Caldes
Divendres, el Voltregà i el Caldes (19.15 h), quart cap de sèrie, lluitaran per un lloc en la semifinal. Els calderins jugaran per segona vegada la copa i ho farà en el mateix escenari que la primera. El Voltregà perd jugadors cada any però acaba sent un bloc competitiu. Va ser el darrer classificat per la copa i també té un peu i mig en la final a quatre de l’Europa Cup que ja va jugar l’any passat. En el precedents en la lliga, el Caldes va guanyar a l’Oliveras de la Riva (4-6) i el Voltregà va replicar amb la mateixa moneda a la Torre Roja (2-4). El conjunt d’Eduard Candami ha estat un dels grans animadors de la lliga en la primera volta i és un dels equips que mou la banqueta amb més efectius 4 canvis. Els seu màxims golejadors són amb 12 gols Borja Giménez i Ferran Rosa. Per part del voltregà, destaca Adrià Ballar (11).
Barça-Noia
Respecte del Barça-Noia –divendre a les 21.15h–, és evident que cap dels dos equips hauria triat aquest rival. El Noia era una bala perduda en el sorteig. En la Supercopa va fer suar de valent els blaugrana en les finals i en la lliga va estar apunt de batre’ls (2-2). Arriba també engrescat perquè ha atiat les seves possibilitats en la lliga europea i ha tornat agafar el fil en la lliga. El jugador cedit pel Barça Sergi Llorca passa pel millor moment de joc de la seva carrera. És evident que el Barça és favorit però haurà de resoldre les incomoditats que li plantejarà Pere Varias. “Hem d’imposar el nostre joc”, assegura.
Entrades i abonaments
L’abonament per als catorze partits de la copa costa 45 euros per als adults i 35 per als menors d’entre 6 i 14 anys. L’entrada de quarts val 12 euros, i la jornada de semifinals i de la final val 20 euros. Per als júnior, els quarts i les semifinals costen 10 euros i la final, 16 euros.
Notícies
Dijous,21 novembre 2024