El Barça tanca el cercle

El Barça Lassa va aixe­car ahir la copa con­tra el Depor­tivo Liceo en una final deci­dida amb deter­mi­nació a l’inici del segon temps i iguala el regis­tre de l’Espa­nyol dels anys cin­quanta (1954-1957), que en va obte­nir qua­tre de con­se­cu­ti­ves. Els blau­grana van ini­ciar el cicle tri­om­fal pre­ci­sa­ment al mateix Pavelló Olímpic de Reus el 2016 després de tres anys de sequera i ja atre­so­ren 23 títols de copa en el seu pal­marès. El por­ter Aitor Egur­rola suma la seva onzena corona en la com­pe­tició i iguala el rècord del mític juga­dor de l’Espa­nyol Jordi Trias. El por­tuguès João Rodri­gues, que va fer un gol i una assistència, per la seva banda, va ser esco­llit MVP de la final. El Barça ha fit­xat un dia­mant. El cava va córrer al final del par­tit, amb el pre­si­dent del club, Josep Maria Bar­to­meu, feli­ci­tant els pro­ta­go­nis­tes a la pista.

Al Liceo se li ha d’agrair la capa­ci­tat de com­pe­tir que ha tin­gut en tota la copa a pesar de pre­sen­tar-se a Reus sense els dos ger­mans Lamas, bai­xes sen­si­bles en els seus esque­mes habi­tu­als. Els cata­lans Sergi Miras, arqui­tecte del joc gallec, i Xavi Malián van demos­trar una vegada més el seu gran nivell i van ser bàsics. Davant de la pólvora ina­ca­ba­ble i la rotació del Barça, però, l’equip de Juan Copa no va tenir més remei que age­no­llar-se.

La pri­mera part va ser el para­digma de la igual­tat, tant en el joc com pro­ba­ble­ment en les oca­si­ons. El Liceo va fer una defensa per­fecta i va pas­sar fluix amb només cinc fal­tes, inter­cep­tant sovint, de vega­des amb la punta de l’estic, els intents dels blau­grana de crear perill al segon pal, la seva jugada de capçalera. El Barça en va come­tre sis. L’equip d’Edu Cas­tro va fer tre­ba­llar Malián en tirs exte­ri­ors veri­no­sos en els pri­mers com­pas­sos. Carlo di Bene­detto (4’) va tenir la millor ocasió del Liceo en una acció gene­rada, com és ja clàssic, per la dreta de l’atac gallec. Pas­cual (18’) va tenir, tot sol davant Malián, la millor opor­tu­ni­tat dels cata­lans, i una assistència marca de la casa de Bar­galló (20’) no va arri­bar a Álva­rez quan ja estava amb la canya a punt. Tant el por­ter oso­nenc com Egur­rola van resol­dre la feina sense errors.

El Barça va sor­tir encara més espe­ri­tat en el segon temps, amb ganes d’anar per feina i de des­gas­tar el rival. Gual va ser­vir Bar­galló dins del qua­dre, va batre Malián (28’) i va obrir la llauna gallega. El segon gol va estar a punt de caure en un con­tra­a­tac poste­rior en els minuts més tren­cats fins lla­vors de la final, beneïts per Cas­tro i maleïts per Copa, que fri­sava lògica­ment per un par­tit de més con­trol i menys des­gast. De fet, l’allau va ser impa­ra­ble. Pri­mer la va con­te­nir Malián quan, pri­mer Pana­dero i després Pas­cual, es van que­dar tot sols. Final­ment, Gual, inter­can­vi­ant els papers habi­tu­als amb Rodri­gues, que li va fer una assistència des de dar­rere de la por­te­ria, va fer el 0-2 i va començar a acla­rir la final, tant pel resul­tat com per les sen­sa­ci­ons con­tra un rival que va per­dre tota la seva ente­resa quan li va tocar sor­tir de la cova. Mal­grat tot, Carlo di Bene­detto va enviar un míssil al pal (40’) i els àrbi­tres van per­do­nar un penal al Barça en una cai­guda de Coy (41’). En la jugada següent, a més, Rodri­gues va ser objecte de penal clar. Malián va atu­rar la bola, però el por­tuguès va mar­car en el rebuig. El 0-4 va ser la con­seqüència d’un con­tra­a­tac conduït per Ala­bart i rema­tat per Álva­rez. Martín Payero va fer el gol de l’honor quan fal­ta­ven 46 segons.