Egurrola s’eternitza

Els tri­omfs abso­lu­ta­ment corals del Barça Lassa, perquè uti­litza la rotació infi­nita de deu juga­dors com a argu­ment de pes i no fitxa per fer bonic, es retro­a­li­men­ten amb els rècords indi­vi­du­als que obté amb natu­ra­li­tat i ante­po­sant sem­pre el valor col·lec­tiu el seu por­ter Aitor Egur­rola (Bar­ce­lona, 1980) després de vint anys en el negoci. El dar­rer és haver igua­lat els onze títols de copa del juga­dor de l’Espa­nyol Jordi Trias, para­digma de l’hoquei català dels qua­ranta i els cin­quanta. Egur­rola, el juga­dor més llo­re­jat de la secció, és el segon del club, rere el mític por­ter d’hand­bol David Bar­ru­fet, i l’empaita amb deter­mi­nació. Si l’equip gua­nya l’OK Lliga, que té més que coll avall, igua­larà els seus 71 títols. Egur­rola va ser campió de copa per pri­mer cop el 2000 a Bla­nes en la segona edició del nou for­mat i es dona la curi­osa coin­cidència que ha gua­nyat també onzes lli­gues euro­pees –rècord abso­lut– i onze copes con­ti­nen­tals –un altre–. El seu regis­tre numèric més gran­di­loqüent són les 18 OK Lli­gues que atre­sora. S’hi va estre­nar en el curs 1998/1999.

Edu Cas­tro va uti­lit­zar a Reus 2019 els seus dos por­ters com ja havia fet a Llo­ret de Mar el 2018. Egur­rola va debu­tar diven­dres con­tra el Noia, Sergi Fernández va ser clau con­tra el Cal­des –el club on es va for­mar abans de reca­lar d’infan­til al Vic– en la semi­fi­nal en un par­tit que va dei­xar, com admet Egur­rola, “un mal regust”. El Pop va tor­nar sota els pals en la final, en què va fer una gran actu­ació. En la copa ante­rior jugada a Reus el 2016, per exem­ple, Fernández, en canvi, va mono­po­lit­zar la por­te­ria.