Un gol tan efectiu com simbòlic de la jove del planter de disset anys Maria Anglada en la segona part de la pròrroga va permetre ahir al Voltregà Stern-Motor derrotar el Generali Palau (2-1) a còpia de rigor tàctic en un partit apassionant i èpic, i celebrar amb llàgrimes la seva sisena lliga europea. El conjunt de Sant Hipòlit s’ha reinventat de manera vertiginosa amb el tècnic Jefa Rovira al capdavant, després de la marxa de jugadores franquícia, i es converteix en l’equip de la història de la competició que atresora més títols en el palmarès, desempatant amb el Gijón. En la seva primera final europea, el Palau va fer un esforç titànic i va acabar pagant la despesa física d’una semifinal esgotadora contra l’amfitrió, força més feixuga que la del seu oponent. A pesar de la menor experiència i el major desgast, va sobreviure a tres directes i va acaronar el títol.

L’argentina Adriana Gutiérrez va creuar la pista com un llamp i va servir una bona assistència a Motxa Barceló, que es va treure un llançament de cullera perfecte a l’escaire de la porteria rival en el marc d’un inici elèctric de tots dos conjunts (1-0 en el minut 3). Aina Florenza, en una acció personal, va estar a punt d’empatar, però en l’acció posterior Berta Busquets va veure una blava discutida i discutible per haver empès Romero a la tanca. Gutiérrez va intentar enganyar Vicente en la directa, però la portera del Palau no es va deixar entabanar i li va robar la bola quan estava preparant el ganxo (5’). Moltes emocions en ben pocs minuts de joc. El Palau va resistir els dos minuts d’inferioritat. Amb ímpetu, a més, va arraconar el Voltregà, que va deixar de fer mal i buscava allargar les possessions. L’equip vallesà va guanyar verticalitat amb l’entrada de Fontdeglòria i feia sensació de perill. Però el Voltregà va tornar a ser mortífer en el contraatac i va provocar la targeta blava de Vane Garcia (14’). Laura Vicente, però, va aturar la directa a Berta Tarrida. Miquel Busquets, el tècnic del Palau, va demanar temps mort i va exigir de manera eloqüent a les seves jugadors menys conducció i més velocitat. El seu equip va sobreviure altre cop a la inferioritat numèrica. El partit es va trencar en els últims minuts del primer temps. Però la insistència del Palau no va tenir premi perquè les osonenques estaven ben plantades. En la darrera jugada –faltaven 14 segons–, Barceló va superar dues contràries i la tercera, Fontdeglòria, la va travar amb l’estic. Tercera blava per al conjunt de Miquel Busquets. Gutiérrez va llançar la directa. Quan ja havia superat Vicente, Busquets va arribar des del darrere i va evitar el gol. Tots dos conjunts van cloure el primer període amb quatre faltes.

El Palau va haver d’assumir una nova inferioritat d’1:40 en l’arrencada del segon temps. I va tornar a resoldre la situació amb ordre, completant sis minuts amb una jugadora menys sense rebre cap gol.

Gutiérrez (31’), molt ràpida, va avisar en una bona mitja volta que Vicente va desviar. Busquets (33’) va replicar amb un tir exterior dels pocs que va concedir el Voltregà. I hi va tornar (36’) entrant fins a la cuina i obligant Bernadas a recórrer a la cama per aturar el ganxo. A 5:50 del final, l’equip de Busquets va trobar el premi a la seva perseverança quan Florenza, dins del quadre, va engaltar a la xarxa el rebot de la tanca (1-1). L’equip osonenc, a més, tenia vuit faltes i l’amenaça de la directa. Va arribar a la pròrroga, però, sense fer-ne cap més en un tram final en què tots dos equips haurien pogut sentenciar de contraatac. La primera part de la pròrroga va ser prou moguda. Florenza va tenir el segon del Palau en l’estic i Romero també va disposar d’un bon parell de bones oportunitats per al conjunt de Sant Hipòlit. El destí, però, tenia reservat un lloc especial a la jove Maria Anglada, que va convertir en or una bola morta dins del quadre.