1999/2000. Porto. Porto 2 - Barça 3

“Era la meva primera final. Va jugar Carles Folguera i és impossible oblidar el final del partit. Els aficionats del Porto van saltar a la pista. Van agafar els nostres estics i ens volien agredir a nosaltres i als àrbitres. Quan marxàvem corrent cap als vestidors, el júnior que anava amb nosaltres va caure a l’entrada del túnel i es va fer una muntanya de gent. Els aficionats ens agafaven i recordo un cop de puny d’en Folguera a un d’ells. Una vegada als vestidors estàvem neguitosos pels familiars, però finalment no va passar res. Això sí, el trofeu ens els van haver de donar a l’hotel.”

2000/2001. Sevilla. Barça 4 - Porto 2

“Encara era el porter suplent. No puc oblidar la celebració. Aquella final va coincidir amb la Feria d’Abril. Tocava sortir a celebrar-ho. Vam gaudir del títol de manera diferent, coneixent una festa tan tradicional com aquesta. Vam sortir tots: els directius, el cos tècnic i els jugadors. No explicaré intimitats, però la majoria van acabar molt contents.”

2001/2002. Guimarães. Barcelos 1 - Barça 2

“Aquesta em fa una il·lusió especial perquè és la primera que jugo. Les dues anteriors havia estat suplent i en aquesta vaig ser protagonista. Ells van començar molt forts i es van avançar en el marcador. Els germans Bertolucci es van penjar de la xarxa per celebrar el gol i van caure els pals i les xarxes. El partit va haver d’estar aturat una bona estona per poder arreglar-ho tot. S’havien posat al davant, però aquell gol, o aquella celebració, ens va afavorir. L’aturada ens va fer entrar en el partit i vam acabar guanyant.”

2003/2004. Viareggio. Barça 3 - Porto 0

“Una altra de la qual tinc un record especial. S’havia retirat en Carles Folguera i tenia de suplent Carles Cantarelo. Vam fer dos partits perfectes en defensa. Vam fer un doble zero. No vam encaixar cap gol, ni en la semifinal ni en la final. I això és molt difícil d’aconseguir. Vaig jugar els dos partits i vaig tenir una actuació perfecta en tots dos, és inoblidable. Fer un zero en hoquei sobre patins costa molt. Si ho fas en la semifinal i la final de la copa d’Europa és el màxim. També marxava Gabi Cairo i dedicar-li el títol va ser molt emotiu.”

2004/2005. Reus. Barça 3 - Porto 2

“El Reus tenia un gran equip i la rivalitat entre els dos equips era molt gran. Ho vam guanyar tot al seu camp. Vam guanyar allà la copa d’Europa després d’eliminar-los en les semifinals amb un gol a la pròrroga. Però és que també vam guanyar allà la lliga en el ‘play-off’ i la copa del Rei. Va ser una temporada complicada per a ells, que ho van encaixar tot amb el màxim respecte.”

2006/2007. Bassano. Bassano 2 - Barça 5

“Vam tenir una semifinal molt dura contra el Porto i vam fer un gran partit en la final. Possiblement un dels millors partits que hem fet en una final de copa d’Europa. Vam ser molt superiors i el públic local, que entén molt d’aquest esport, va acabar el partit dempeus i aplaudint el Barça, reconeixent la nostra superioritat. Que t’aplaudeixin en camp contrari vol dir que fas bé la teva feina.”

2007/2008. Barcelona. Barça 5 - Reus 2

“Guanyar una copa d’Europa a casa, amb el Palau ple, és una sensació que no es pot oblidar. És difícil d’explicar les coses que et passen pel cap. A la semifinal, contra el Vic, es va lesionar en Pana. Després de la final, vam pujar tots en un bus que teníem preparat i vam anar plegats cap a l’hospital amb el trofeu. L’havien operat i li va fer molta il·lusió. El viatge amb bus cap a l’hospital va ser també molt divertit. Estàvem tots eufòrics després de la victòria amb la nostra afició.”

2009/2010. Valdagno. Barça 4 - Vic 1

“Va ser una final a sis. Va ser la primera i l’última amb aquest format. Va ser un bunyol i no es va fer mai més. Eren dues lliguetes de tres equips i els primers jugaven la final. Nosaltres vam empatar el primer partit i en el tercer vam accedir a la final gràcies a la diferència de gols, jugant contra un equip que no es jugava res. El Vic es va classificar per a la final gràcies a un resultat sorpresa en el tercer partit que ells no jugaven. Tot va ser molt estrany.”

2013/2014. Barcelona. Barça 3 - Porto 2

“De les més emocionants que he viscut. Pel fet de ser al Palau i perquè va ser la primera que vaig jugar com a capità. Guanyar copes d’Europa sempre és molt emocionant, però si tens el privilegi d’aixecar el trofeu encara ho és més. Veus el treball que has fet durant molts anys. Alliberes molta tensió, perquè quan ets capità encara tens més responsabilitat sobre el grup.”

2014/2015. Bassano. Barça 4 - Vic 3

“No vaig jugar. L’entrenador va escollir Sergi Fernández per defensar la porteria. S’ho mereixia perquè estava en un gran moment. Em vaig sentir molt feliç per ell perquè no havia tingut sort en les que havia disputat abans, ni amb el Vic, ni amb el Barça. En la roda de premsa, algun periodista em va intentar burxar, preguntant-me si estava enfadat per no haver jugat. Però realment estava molt content. A més, va ser la desena i els meus companys me la van dedicar. Ens vam fer tots una fotografia i tots feien el deu amb les mans.”

2017/2018. Porto. Porto 2 - Barça 4

“No estava previst que jugués, però vaig acabar sent protagonista. Sergi Fernández es va lesionar contra el Lleida, en el partit previ a la final a quatre. Va forçar i va començar la semifinal contra el Reus, però a la mitja part no estava bé i em va dir que havia arribat la meva hora. Em va refermar en la meva feina. Ell va ser molt honest, però va veure que no estava al cent per cent i a mi em va permetre veure que encara tinc corda tot i l’edat. Vaig aturar un penal i dues faltes directes.”