Egurrola, història blaugrana

1999/2000. Porto. Porto 2 - Barça 3

“Era la meva pri­mera final. Va jugar Car­les Fol­guera i és impos­si­ble obli­dar el final del par­tit. Els afi­ci­o­nats del Porto van sal­tar a la pista. Van aga­far els nos­tres estics i ens volien agre­dir a nosal­tres i als àrbi­tres. Quan marxàvem cor­rent cap als ves­ti­dors, el júnior que anava amb nosal­tres va caure a l’entrada del túnel i es va fer una mun­ta­nya de gent. Els afi­ci­o­nats ens aga­fa­ven i recordo un cop de puny d’en Fol­guera a un d’ells. Una vegada als ves­ti­dors estàvem negui­to­sos pels fami­li­ars, però final­ment no va pas­sar res. Això sí, el tro­feu ens els van haver de donar a l’hotel.”

2000/2001. Sevi­lla. Barça 4 - Porto 2

“Encara era el por­ter suplent. No puc obli­dar la cele­bració. Aque­lla final va coin­ci­dir amb la Feria d’Abril. Tocava sor­tir a cele­brar-ho. Vam gau­dir del títol de manera dife­rent, conei­xent una festa tan tra­di­ci­o­nal com aquesta. Vam sor­tir tots: els direc­tius, el cos tècnic i els juga­dors. No expli­caré inti­mi­tats, però la majo­ria van aca­bar molt con­tents.”

2001/2002. Gui­marães. Bar­ce­los 1 - Barça 2

“Aquesta em fa una il·lusió espe­cial perquè és la pri­mera que jugo. Les dues ante­ri­ors havia estat suplent i en aquesta vaig ser pro­ta­go­nista. Ells van començar molt forts i es van avançar en el mar­ca­dor. Els ger­mans Ber­to­lucci es van pen­jar de la xarxa per cele­brar el gol i van caure els pals i les xar­xes. El par­tit va haver d’estar atu­rat una bona estona per poder arre­glar-ho tot. S’havien posat al davant, però aquell gol, o aque­lla cele­bració, ens va afa­vo­rir. L’atu­rada ens va fer entrar en el par­tit i vam aca­bar gua­nyant.”

2003/2004. Via­reg­gio. Barça 3 - Porto 0

“Una altra de la qual tinc un record espe­cial. S’havia reti­rat en Car­les Fol­guera i tenia de suplent Car­les Can­ta­relo. Vam fer dos par­tits per­fec­tes en defensa. Vam fer un doble zero. No vam encai­xar cap gol, ni en la semi­fi­nal ni en la final. I això és molt difícil d’acon­se­guir. Vaig jugar els dos par­tits i vaig tenir una actu­ació per­fecta en tots dos, és ino­bli­da­ble. Fer un zero en hoquei sobre patins costa molt. Si ho fas en la semi­fi­nal i la final de la copa d’Europa és el màxim. També mar­xava Gabi Cairo i dedi­car-li el títol va ser molt emo­tiu.”

2004/2005. Reus. Barça 3 - Porto 2

“El Reus tenia un gran equip i la riva­li­tat entre els dos equips era molt gran. Ho vam gua­nyar tot al seu camp. Vam gua­nyar allà la copa d’Europa després d’eli­mi­nar-los en les semi­fi­nals amb un gol a la pròrroga. Però és que també vam gua­nyar allà la lliga en el ‘play-off’ i la copa del Rei. Va ser una tem­po­rada com­pli­cada per a ells, que ho van encai­xar tot amb el màxim res­pecte.”

2006/2007. Bas­sano. Bas­sano 2 - Barça 5

“Vam tenir una semi­fi­nal molt dura con­tra el Porto i vam fer un gran par­tit en la final. Pos­si­ble­ment un dels millors par­tits que hem fet en una final de copa d’Europa. Vam ser molt supe­ri­ors i el públic local, que entén molt d’aquest esport, va aca­bar el par­tit dem­peus i aplau­dint el Barça, reco­nei­xent la nos­tra supe­ri­o­ri­tat. Que t’aplau­dei­xin en camp con­trari vol dir que fas bé la teva feina.”

2007/2008. Bar­ce­lona. Barça 5 - Reus 2

“Gua­nyar una copa d’Europa a casa, amb el Palau ple, és una sen­sació que no es pot obli­dar. És difícil d’expli­car les coses que et pas­sen pel cap. A la semi­fi­nal, con­tra el Vic, es va lesi­o­nar en Pana. Després de la final, vam pujar tots en un bus que teníem pre­pa­rat i vam anar ple­gats cap a l’hos­pi­tal amb el tro­feu. L’havien ope­rat i li va fer molta il·lusió. El viatge amb bus cap a l’hos­pi­tal va ser també molt diver­tit. Estàvem tots eufòrics després de la victòria amb la nos­tra afició.”

2009/2010. Val­dagno. Barça 4 - Vic 1

“Va ser una final a sis. Va ser la pri­mera i l’última amb aquest for­mat. Va ser un bunyol i no es va fer mai més. Eren dues lli­gue­tes de tres equips i els pri­mers juga­ven la final. Nosal­tres vam empa­tar el pri­mer par­tit i en el ter­cer vam acce­dir a la final gràcies a la diferència de gols, jugant con­tra un equip que no es jugava res. El Vic es va clas­si­fi­car per a la final gràcies a un resul­tat sor­presa en el ter­cer par­tit que ells no juga­ven. Tot va ser molt estrany.”

2013/2014. Bar­ce­lona. Barça 3 - Porto 2

“De les més emo­ci­o­nants que he vis­cut. Pel fet de ser al Palau i perquè va ser la pri­mera que vaig jugar com a capità. Gua­nyar copes d’Europa sem­pre és molt emo­ci­o­nant, però si tens el pri­vi­legi d’aixe­car el tro­feu encara ho és més. Veus el tre­ball que has fet durant molts anys. Alli­be­res molta tensió, perquè quan ets capità encara tens més res­pon­sa­bi­li­tat sobre el grup.”

2014/2015. Bas­sano. Barça 4 - Vic 3

“No vaig jugar. L’entre­na­dor va esco­llir Sergi Fernández per defen­sar la por­te­ria. S’ho merei­xia perquè estava en un gran moment. Em vaig sen­tir molt feliç per ell perquè no havia tin­gut sort en les que havia dis­pu­tat abans, ni amb el Vic, ni amb el Barça. En la roda de premsa, algun peri­o­dista em va inten­tar bur­xar, pre­gun­tant-me si estava enfa­dat per no haver jugat. Però real­ment estava molt con­tent. A més, va ser la desena i els meus com­panys me la van dedi­car. Ens vam fer tots una foto­gra­fia i tots feien el deu amb les mans.”

2017/2018. Porto. Porto 2 - Barça 4

“No estava pre­vist que jugués, però vaig aca­bar sent pro­ta­go­nista. Sergi Fernández es va lesi­o­nar con­tra el Lleida, en el par­tit previ a la final a qua­tre. Va forçar i va començar la semi­fi­nal con­tra el Reus, però a la mitja part no estava bé i em va dir que havia arri­bat la meva hora. Em va refer­mar en la meva feina. Ell va ser molt honest, però va veure que no estava al cent per cent i a mi em va per­me­tre veure que encara tinc corda tot i l’edat. Vaig atu­rar un penal i dues fal­tes direc­tes.”