Somni de gamma alta

La cimera anual cata­la­no­por­tu­guesa s’esce­ni­fica de nou a ter­res por­tu­gue­ses i es rei­tera com un objec­tiu de gamma alta per al Barça, el vigent campió i el rei de la com­pe­tició amb 22 títols en 26 finals. La gran­di­loqüència dels rivals, la baixa del mul­ti­dis­ci­pli­nari Pana­dero i el ter­reny hos­til, el nou pavelló João Rocha de l’Spor­ting a Lis­boa, són ele­ments que afe­gei­xen difi­cul­tat a l’objec­tiu. Però el Barça té argu­ments que inti­mi­den els rivals, per molt que el Porto, el rival en la semi­fi­nal. arribi a la cita amb el lide­ratge sota el braç de la lliga més com­pe­ti­tiva del món. També és cert que dis­sabte pas­sat va per­dre els quarts de copa a la pista de l’Spor­ting tot i els cinc gols estèrils de la seva figura Hélder Nunes, que no van poder neu­tra­lit­zar els tres deci­sius que va fer Raül Marín (8-7). L’11-2 favo­ra­ble al Barça con­tra el Llo­ret de diu­menge a pesar de ser ja campió és un avís per a nave­gants que cons­tata que els blau­grana tenen un estat de forma òptim.

L’equip d’Edu Cas­tro, a més, ha gua­nyat, amb talent i caràcter, les dues últi­mes finals a qua­tre que ha jugat a Por­tu­gal. Va gua­nyar la lliga euro­pea superant en la final el Porto a la seva pròpia pista i al començament d’aquest curs va acon­se­guir la copa Con­ti­nen­tal pas­sant la mà per la cara d’una tacada al Bar­ce­los, l’amfi­trió, i un altre cop al Porto en una final entre­ma­li­ada resolta en els penals i tot i no poder dis­po­sar de Matías Pas­cual. Al desem­bre, per aca­bar de rela­tar els èxits blau­grana con­tra el Porto, l’equip va fer-se seva la Inter­con­ti­nen­tal a San Juan en una altra final èpica resolta en la pròrroga con­tra el potent equip de Gui­llem Cabes­tany. Pel que fa a la baixa sig­ni­fi­ca­tiva de Pana­dero, l’any pas­sat en la lliga euro­pea, el Barça tam­poc no va poder dis­po­sar del cer­vell Marc Gual, que estava san­ci­o­nat. Amb tres can­vis, el Barça encara té igua­lada la rotació per afron­tar la semi­fi­nal con­tra el Porto. El con­junt por­tuguès, lide­rat per Nunes i Gonçalo Alves i amb el por­ter llo­re­tenc Car­les Grau, vol tren­car el male­fici en la lliga euro­pea, en què pre­senta una història dece­be­dora, amb dos títols en dotze finals (1986 i 1990).

L’altra semi­fi­nal també és de traca i moca­dor i la juga­ran l’amfi­trió, campió el 1977, i el Ben­fica, que va alçar el títol el 2013 i el 2016. Hi haurà un bon gra­pat de cata­lans a la pista. Per part de l’Spor­ting, que és segon en la lliga, a tres punts del líder, hi ha Pedro Gil –un dels esten­dards–, Fer­ran Font i Raül Marín. Al Ben­fica, Albert Casa­no­vas –campió amb el Reus el 2017– i el gole­ja­dor Jordi Adro­her. S’hi ha inte­grat per­fec­ta­ment l’exju­ga­dor del Barça Lucas Ordóñez, segon màxim arti­ller a Por­tu­gal. El tècnic és Ale­jan­dro Domínguez. L’Spor­ting-Ben­fica és, sobre el paper, el duel entre un equip més pro­saic –que, de fet, l’any pas­sat en la final a qua­tre va pecar de con­ser­va­do­risme con­tra el Porto– i un con­junt més des­ca­rat, com ho són tots els que diri­geix l’exen­tre­na­dor del Reus i encara selec­ci­o­na­dor esta­tal Ale­jan­dro Domínguez. El Ben­fica, quart des­pen­jat en la lliga, a onze punts del Porto i sense res a fer, també va sege­llar el bit­llet per a la final a qua­tre de la copa i arriba enfor­tit.