Tota la vida. Tinc 46 anys, i sí que vaig estar un temps en un tema de la federació catalana a la gironina, però pel que fa a clubs no he estat en cap altre. El Palafrugell i aquí m’he quedat.

Sí, tens cicles durant la temporada que se’t fan durs i dius “aquest any potser necessitaràs descansar i parar”, però no saps per què sempre trobes un al·licient nou cada any. Arribes amb il·lusió al final de temporada, i les renovacions, els fitxatges i tot aquest tipus de moguda et fan tornar a agafar les ganes i l’aturada de l’estiu fa que tinguis ganes que arribi l’agost per començar. I la veritat, fa molts anys que hi soc, com dius, i no he tingut mai cap inici de dir vaig cansat.

No sé si és un regust dolent. Penso que no hi hem de donar gaires voltes més. És el que ha passat. Des del punt de vista esportiu ens ha enganxat en una posició en què com a club estàvem contents i l’acceptàvem, en el sentit de dir és on ha d’estar el Palafrugell. No hi vaig veure un rerefons dolent a acabar així. És una situació que ha passat, no és culpa de ningú, mirem-ho en positiu i ja està.

Crec que el Palafrugell de moment ha d’anar pas a pas. A competir amb ell mateix, i els objectius els ha de marcar ell mateix cada any, autoexigir-se com a club sense mirar els altres. Competim contra nosaltres mateixos. Nosaltres no ens hem de marcar com a objectiu ni anar a Europa, ni a copes del Rei, ni objectius d’aquests perquè no ens toca. La salvació, és clar, és el primer objectiu que t’has de marcar. T’has de marcar microobjectius, a veure cada dos o tres partits quants punts pots sumar, i anar fent, i al final de temporada veuràs què has aconseguit.

Penso que els entrenadors hem fet un pas important. Ens hem reunit diverses vegades de manera telemàtica, tots junts. Ha sigut molt positiu i tots han donat la seva opinió. Hem fet un exercici molt important que ha sigut parlar com a entrenadors d’OK Lliga i no com a entrenador d’un club, com ara del Palafrugell. Tots ens hem posat la samarreta d’entrenadors i prou. Hem parlat de cap on vol anar aquest esport i hem tret conclusions, i una és que no pot ser que aquest esport ens el vagin canviant cada any. La gent ha d’entendre què es fa en aquest esport i ha d’entendre com van les classificacions.

La federació ha posat a sobre la taula aquella lliga de dos grups amb dues fases, una competició rara i que és complicada d’explicar i no té al·licient per als clubs. Un Palafrugell vol jugar contra el Barça, contra el Reus i contra el Liceo. Vull jugar contra els millors. Que segurament perdré? Sí, i tant, però hi vull jugar. Tenim clar que a Palafrugell han de venir tots els equips i jugar tots contra tots i això ja ens situarà a lloc, i després fer un play-off per acabar de decidir. Majoritàriament els entrenadors volem una lliga llarga, una lliga de 16 equips. Si la competició ens fa jugar dissabte, dimarts i dissabte, ho farem.

La veritat és que hem treballat més que mai. Hem hagut de fer moltes coses diferents. Ho hem fet amb ganes i amb il·lusió i el resultat, malgrat tot, al Baix Empordà no ha sigut tan fort com ens esperàvem en un primer moment. Primer, la gent ha fet molt bé el confinament i s’ha notat, i després perquè els professionals del món de la sanitat es van posar ràpidament a treballar i a planificar les coses per al que podia venir. Es va planificar amb temps dintre el període curt en què ens va enganxar tot això. Moltes hores i molta feina, és el que toca i agraït de poder-ho fer.