Lliga Europea

La quota catalana

Hoquei sobre patins. Gil, per tercer cop i als 41 anys, i Font, expulsat per un “error” que lamenta profundament, repeteixen títol europeu amb l’Sporting

Passés el que passés, almenys dos catalans havien de ser diumenge passat campions de la lliga europea en la final a quatre de Luso. Els quatre equips portuguesos que es jugaven el títol en tenien, de catalans, en els seus equips. Ja és curiós que l’Sporting, campió enguany i també fa dos anys, estigués eliminat el curs passat i ni tan sols s’hagués classificat per jugar els quarts quan la pandèmia va irrompre. L’equip del sadurninenc Pedro Gil i del vigatà Ferran Font havia rebut una bona clatellada a la pista del Lodi i estava fora de combat. Però ningú li pot negar la competitivitat que ha tingut el cap de setmana somiat a Luso. Dissabte es va desfer en la tanda de penals del Benfica, que havia meravellat en la final a 9 fent fora tant el Barça com el Liceo. En la final contra el Porto de Guillem Cabestany va haver de recórrer a la pròrroga després de saber gestionar un 2-0 en contra (3-4).

L’incombustible Gil hi va contribuir notablement amb força minuts. “Estic molt content. La Champions no es guanya cada dia i ho sé perquè he perdut moltes finals. Aquesta és la tercera, als 41 anys i després de més de vint anys en actiu. És una cosa que no t’ho esperes i estic molt content per tot.” Gil es va estrenar amb el Reus el 2009 i ara n’ha guanyat dues amb l’Sporting.

Font, interior fonamental en qualsevol equip, va ser expulsat amb vermella a 2:01 de la mitja part. Un dèficit que el seu equip va assumir. “He fet un error que no podia cometre i tinc una mescla d’emocions. Però tinc la sort de tenir aquesta família al costat i ara soc molt i molt feliç. Dono les gràcies perquè puc jugar amb ells”, expressava Font a peu de pista. L’osonenc va tenir un paper preponderant fa dos anys quan l’Sporting va derrotar també el Porto en la final.

ELS PROTAGONISTES

La Champions no es guanya cada dia i ho sé perquè he perdut moltes finals. Aquesta és la tercera, als 41 anys
Pedro Gil
He fet un error que no podia cometre. Però tinc la sort de tenir aquesta família al costat i dono les gràcies perquè puc jugar amb ells
Ferran Font

La maledicció del Porto

El Porto, que té dos títols al palmarès (1986 i 1990), ja acumula onze finals perdudes de la lliga europea des que es va instaurar el format de concentració, el 1997, a Barcelona. El tècnic català Guillem Cabestany, que va ser expulsat en la pròrroga, va elogiar la feina dels seus jugadors. “No puc demanar res més als meus jugadors, només que en la pròxima final tinguem més sort. Té mèrit arribar a tres finals seguides.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)