El Voltregà ha apel·lat a l’èpica contra el Manlleu en una semifinal costeruda que tenia mig perduda (2-1) i jugarà demà la final de la lliga europea contra el vencedor del partit entre el Telecable i el Generali Palau, que han de disputar la segona semifinal. Una sensació d’inferioritat angoixant davant l’allau de joc del rival en el primer temps, un gol en contra en el segon i la lesió de Motxa Barceló, que ha hagut de plegar amb el nas trencat per un cop de bola en la primera part, han estat els obstacles que ha anat salvant l’equip de Mia Ordeig completant una lliçó d’orgull, sacrific i capacitat de resolució, amb menció especial per a la portera Teresa Bernadas, la incansable Berta Tarrida i la incisiva Laura Barcons. Díez ha avançat el Manlleu tot just arrencar el segon temps, però Tarrida i Barcons, aprofitant un gran regal de la defensa rival, han capgirar la truita a favor del campió, que defensarà el títol al Maria Víctor.

Díez, un malson, ha enviat la bola a la creueta en una acció interior (4’) en un inici d’alt voltatge jugat a un ritme infernal. El Manlleu ha sortit desfermat i ha generat d’entrada més perill que el Voltregà, que també ha buscat porteria però que s’ha anat diluint en el primer temps minimitzat pel domini de la possessió manlleuenc. Bernadas, sublim, ha tingut una feinada sota els pals. Mia Ordeig (6’) s’ha vist obligat a demanar temps mort per corregir desajustaments. El partit s’ha agafat un petit respir ben agraït pel Voltregà, que ha superat l’inici costerut. Però ha estat llavors quan Nara López ha estat objecte de penal (13). Bernadas ha aturat el cacau de Díez, però Tània Pardo, l’arbitre catalana, ha fet repetir el llançament. La porter del Manlleu ha aturat de nou i Díez ha estavella la bola al pal en el rebuig. A 7:17 de la mitja part, Motxa Barceló ha caigut fulminada per un cop de bola al nas en un refús de Bernadas. La sang ha brollat ràpidament en una imatge esgarrifosa impactant que ha generat un silenci tens al María Víctor, tot just en el comiat europea de la veterana sis cops campiona europea. El partit ha estat aturat uns minuts. Motxa ha marxat estabornida amb el nas trencat i ja no ha tornat a jugar. Tarrida ha estat a punt de sorprendre Hidalgo desviant un tret exterior (19’). Díez, per darrera de la porteria i Casaramona, a boca de canó, han seguit reiterant l’esperit atacant del Manlleu davant del mur Bernadas. A 2:38 del descans, Ordeig ha tornat a aturar el partit amb criteri. El Voltregà tenia molts problemes en l’atac estàtic davant la pressió rival i la successiu d’atac del conjunt de Jordi Boada generava molt de perill.

Res no ha canviat en l’inici del segons temps. El Manlleu ha poat setge a la porteria del conjunt de Sant Hipòlit i Díez, en una gran acció personal, ha obert la llauna (0-1 en el 26). Barcons, sola gràcies un gan servei d’Arxé, ha tingut l’oportunitat d’empatar però Hidalgo ha malbarat l’acció. En la jugada posterior, però, Tarrida, molt hàbil, omnipresent i que ha jugat un partidàs, ha desviat premeditadament un tret exterior de Barcons i ha sorprès la portera xilena (1-1 en el 30’). El Voltregà ha ressorgit de ls seves cendres i Barcons, a més, ha forçat un penal (31’) que Tarrida no ha pogut convertir. El gol, de fet, ha enfortit el vigent campió i ha debilitat el Manlleu, que ja no s’ha sentit tant superior i ha vist més amenaçada la seva porteria. Castellví, però, ha engaltat una gran rematada en un contraatac (41’). La portera del Voltregà l’ha tornat a treure. A 4:01 del final, l’equip de Jordi Boada ha regalat una bola al darrera en un error fatal. Barcons, sola, no ha perdonat (2-1). El Manlleu ha fet atac de cinc sense portera els últims 40 segons però el destí ja estava escrit.