El Barça va sumar la seva vuitena lliga catalana Frit Ravich, la quarta seguida, després de tombar en la final el Lleida Llista en un partit desigual en què els d’Albert Folguera van resistir en el primer temps (2-2) però en què van acabat cedint al vendaval ofensiu dels d’Edu Castro en la segona part. Abans de la final, es va guardar un emotiu minut de silenci per Ramon Basiana.

La final va començar amb un intercanvi de cops a cada porteria. Tot just en el segon contraatac, els lleidatans va clavar el 0-1 en una jugada molt ben definida pel capità, Andreu Tomàs. El Barça va posar tota la maquinària ofensiva a treballar, però va tenir problemes en el replegament defensiu i això va donar vida al Lleida, que va trobar espais per trenar bones accions, tot i que la seva supervivència va estar en mans d’un extraordinari Martí Serra (18 aturades en el primer temps).

Una recuperació de Bargalló amb passada de la mort a Panadero va acabat amb el gol de l’empat. El Barça va continuat manant, però el Lleida també va perdonar alguna jugada clara. El domini blaugrana es va traduir, finalment, en el 2-1, iniciat en una acció de joc estàtic de Panadero, que va trobar Nunes sol davant del porter. El Barça, amb Alabart i Bargalló apareixent a tot arreu, va continuar cercant el gol de forma constant deixant la rereguarda descoberta. Jepi Selva ho va veure i va enviar una bola d’or a Tomàs, que va definir de forma brillant per fer el 2-2.

El segon temps va començar amb un golàs de Pascual, que amb una mitja volta de ballarí va trobar l’espai necessari per clavar la bola a l’escaire. El Lleida va pujar les línies i va rebre la seva pròpia medecina. Passada llarga a Rodrigues, i el portuguès va pintar definitivament la final de blaugrana.

El Lleida no va perdre la fe i va posar a prova Sergi Fernández, que ho va aturar tot. A l’altra banda, en canvi, Nunes va aprofitar la primera superioritat numèrica per deixar el partit llest amb un xut creuat. A partir de llavors, queixes del Lleida per l’arbitratge i lluïment dels blaugrana –que ja venien d’atonyinar el Noia en les semifinals (8-1)– fins al moment de recollir la copa.