Els dotze equips de l’EHCA, entre els quals n’hi ha cinc de l’OK Lliga –el Barça, el Liceo, el Reus, el Noia i el Caldes– van decidir divendres retirar-se de la lliga europea abans del sorteig perquè el comitè europeu (WSE-RH) ja havia anunciat que no respectaria el sistema de competició preacordat de dos grups de vuit conjunts a doble volta. La gran majoria de clubs més poderosos del continent, entre els quals també hi ha els cinc grans de Portugal, el Forte dei Marmi italià i el Saint-Omer francès, es van associar per crear a mitjà termini una nova competició de més nivell, un nou producte que revitalitzi l’interès dels patrocinadors i del públic. Fins ara ho han intentat per la via oficial i ara per ara l’única sortida és la creació una lliga privada que es podria activar aquest curs. Els dotze s’han mantingut ferms i sense fissures “pel bé de l’hoquei”, com explica el seu portaveu, Toni Miró (Sant Sadurní, 1958).
Des que es van retirar, divendres, el comitè europeu els ha dit alguna cosa?
No hi ha hagut cap contacte, ni canvi ni comunicat. Aquesta setmana comencem a treballar.
Crearan una nova competició aquesta temporada?
Sí. Amb tranquil·litat hem de veure quines són les opcions que hi ha. És clar que nosaltres ho hem fet per anar sota el paraigua de World Skate Europe. Semblava que tot anava bé i ara el seu comportament no l’entenem, fet que ens condiciona perquè si volem competir hem de trobar una solució. Analitzarem les diferents opcions, amb pros i contres de cadascuna, per, a partir d’aquí, fer un plantejament seriós i posar-lo en marxa.
Esperaran a l’assemblea de la World Skate del novembre per intentar obtenir el vistiplau oficial?
S’han de valorar totes les opcions. Al novembre hi podria haver canvis? És possible. Però si no n’hi ha, estaríem amb el mateix. Hem de treballar en les dues esferes, activant tant l’una com l’altra, hem de tenir preparat el pla B. Hem de tenir un full de ruta propi.
Queda clar que el suport de World Skate és insuficient.
Segons els estatuts, el màxim organisme mundial tindria la decisió última per sobre d’Europa i de totes les federacions continentals. No soc jurista, però fem la interpretació que així ho estipulen els estatus aprovats el 2019.
Els ha costat entendre’s i fins tot parlar...
Des de bon començament vam valorar dos models, el del bàsquet, que és una lliga privada i tancada, i el de la lliga europea d’handbol, amb un acord amb la federació. Totes dues funcionen molt bé i són totalment diferents. Sempre hem estat partidaris d’apostar pel model de l’handbol i ho hem treballat fins a l’últim moment. D’entrada, sempre ens han vist com un inconvenient, que preteníem agafar el poder. S’han equivocat. L’EHCA ha tingut molt clar des de l’inici que havíem de fer un pas endavant per professionalitzar l’hoquei i equiparar-nos a altres esports. No ens podem quedar aturats. Havíem arribat a un preacord i si ells l’han trencat no ens queda altre remei que seguir, pel bé de l’hoquei, no pas pel bé dels clubs.
Què hi guanya el comitè europeu en aquest pols? La lliga europea ha quedat malferida i perden ingressos econòmics?
Possiblement en perden. Fa molts anys que treballo a l’empresa i n’he vist de tots colors. Hi ha gent que amb el sou que se’ls paga treballen veritablement pel bé de la seva empresa i n’hi ha d’altres que treballen per ells mateixos, que els preocupa més la seva candira. La sensació que tinc és que el comitè europeu ha fet un pols a World Skate per veure fins a on podia arribar i World Skate no s’ha atrevit, no sé per quina raó, a donar el cop de puny sobre la taula i ha permès que fes aquesta comèdia, perquè veritablement ha estat una comèdia, molt negativa. El que busquen és la seva cadira per no perdre-la, ni ara ni al novembre.
Els equips han invertit en les seves plantilles pensant principalment en la lliga europea.
Per a l’hoquei sobre patins és un desastre que els equips que habitualment juguen la màxima competició europea n’hagin quedat fora. El gran perdedor de tot plegat és l’hoquei i ara s’han de mirar amb seny les opcions que hi ha.
Vostè va ser un dels impulsors de l’EHCA.
Sí, hi vaig ser des del començament en representació del Barça. Parlant amb diferents clubs, vam considerar que junts podíem aportar coses a les federacions per millorar el nostre esport, per intentar conjugar els interessos dels clubs amb els de les federacions perquè, en teoria, haurien de ser els mateixos. Volem que aquest esport vagi amunt. Si trobem patrocinadors, hi guanyarem tots.
Els grans partits de la supercopa han estat un exemple del producte que volen potenciar.
Exactament, volem molts partits com aquest. I també volem que a la pista del millor equip alemany o suís puguin veure els grans equips per generar escola i crear afició i que puguin trobar patrocinadors. Hem d’intentar que l’hoquei no sigui només important a Catalunya, Espanya i Portugal, necessitem que agafi relleu a com més països millor. L’hoquei necessita créixer. A diferència de la Superlliga de futbol, sempre hem dit que hi siguin tot els clubs que es guanyin esportivament el dret a jugar.
Salvant totes les distàncies, la polèmica de la Superlliga de futbol els ha perjudicat?
Possiblement. Si ells d’entrada ja ens veien com uns competidors que tractaven de prendre’ls els drets, cosa que no és certa, el tema Superlliga, encara que saben que no és el mateix, els ha servit per justificar-se.
Quin balanç fa de la seva gestió com a mànager esportiu al Barça i com va viure el final quan Laporta va guanyar les eleccions?
Estic satisfet de la feina, però qui m’ha de jutjar sou vosaltres. Hi he estat sis anys i crec que el meu propòsit que el primer equip tingués com a mínim un 50% de jugadors de la base s’anava complint. Hi ha hagut canvis i els que han entrat segur que ho faran igual o millor que jo.