El porter del Barça d’hoquei sobre patins Aitor Egurrola (Castelldefels 1980) ha explicat avui amb emoció al costat del president Joan Laporta, o sigui amb tots els honors, el perquè del final, quan acabi aquest curs, d’una carrera dilatada de més de dues dècades d’èxits al club i vint-i-quatre temporades al primer equip que l’han convertit en llegendari. L’acte ha arrencat, abans que ni ell ni el president obrissin la boca, amb un aplaudiment espontani. “És una llegenda viva, un exemple per a tots i té corda per estona, tots ho sabem, perquè també s’ha format acadèmicament”, ha afirmat Laporta, que ha cedit la paraula a Egurrola: “Estic nerviós, orgullós i agraït, al club i a tots els treballadors que han fet possible aquest homenatge, que impressiona bastant”, ha dit el porter i capità, perquè hi hagut una gentada en el marc d’una escenificació molt ben cuidada que ha inclòs un vídeo d’alguns dels moments de la seva carrera. Ha prosseguit revelant el perquè de l’adéu: “No amagaré que la meva intenció era seguir un any més, però la direcció tècnica i esportiva ha decidit no renovar-me. Primer no ho vaig encaixar massa bé, però el club ha de prendre les seves decisions i jo ho he d’acceptar. El Barça m’ho va comunicar i sempre he tingut claríssim que em retiraria al Barça. Per això vam acordar anunciar-ho. Gràcies Barça amb majúscules i a tu, president. Ha estat un honor defensar l’escut del Barça durant més de vint anys, el club que porto al cor.” També ha recordat “a la gent del Castelldefels i l’Horta, i a les federacions, la catalana i l’espanyola, i als mitjans de comunicació, pel tracte sempre respectuós i als aficionats, a la Penya Sang Culé i Meritxell”. Ha pronuncia una frase que el defineix quan li han demanat com voldria ser recordat: “Com un bon company. M’agradaria tenir les portes obertes del vestidor, amb això ja em conformaria.”

Tot i estar prou avesat als mitjans, la litúrgia del moment, amb la presència de la seva família, companys, tècnics i membres i exmembres de la secció i de la resta de seccions, –amb presència del tècnic del primer equip de futbol Xavi o, entre d’altres, del porter de l’handbol Gonzalo Pérez de Vargas–, i de components de la directiva, i la transcendència de l’acte, l’han acabat derrotant, lògicament. Amb llàgrimes als ulls, s’ha adreçat i ha agraït a la seva família i el seus pares, “Aita i Ama”–especialment a la seva mare–el suport rebut, amb una gran emoció. Ha aclarit que el president li ha ofert seguir vinculat al club en altres funcions, però que, de moment, té feina en una empresa amb el seu germà. “Visca el Barça i visca l’hoquei sobre patins”, ha proclamat per tancar el seu discurs.

Egurrola lidera amb 77 títols, exposats avui a l’auditori 1899, l’escenari de l’acte, el rànquing de la història de l’entitat i encara podria eixamplar al seu currículum amb tres corones més en aquest darrer curs en actiu. Rere seu, en el global, hi ha el mític porter de la secció d’handbol David Barrufet, que va obtenir 71 llargs títols. El rècord anterior en la secció d’hoquei sobre patins el lluïa el malabarista Beto Borregán, que es va retirar amb 58. El seu dorsal 21 està penjat al Palau. És l’única samarreta d’hoquei. Egurrola, que va debutar en el primer equip amb Carlos Figueroa d’entrenador –31 d’octubre de 1998 a Riazor (2-2)–li farà companyia aviat, com ha reconfirmat Laporta: “L’Aitor Egurrola sempre està present al Palau”. Dissabte, vinent, precisament, el Barça, líder indiscutible de l’OK Lliga, visita el Liceo a Riazor (17h) en la vintena jornada. Una picada d’ullet del destí.

Egurrola també té el rècord de temps imbatut en l’OK Lliga, amb 230 minuts i 30 segons, i és el jugador més veterà actual de les seccions professionals, tot i que el supera el jugador d’handbol ja retirat Andrei Xepkin, que va afrontar una segona etapa al Barça a 43 anys.