OK Lliga

Neix el mite d’Egurrola

El final abrupte per la derrota en la semifinal de l’OK Lliga no entela la trajectòria de pel·lícula del llegendari porter del Barça, el jugador del club que ha aconseguit més títols (78) amb el primer equip des que hi va debutar el 1998 a Riazor

El des­encís lògic i humà per la der­rota, i per un final abrupte i gens –o pot­ser molt– poètic que li va omplir de llàgri­mes els ulls i li va cau­sar des­con­sol, no entela, ni de bon tros, la tra­jectòria del con­si­de­rat millor por­ter de la història de l’hoquei sobre patins: Aitor Egur­rola. L’ava­len mil títols en 24 tem­po­ra­des d’idil·li amb l’èxit i de saber també aixe­car-se quan ha cal­gut, perquè no tot sem­pre han estat flors i vio­les en un club i una secció d’alta exigència en què gai­rebé tenen més rebom­bori les der­ro­tes que no pas els títols. El temps tem­pera els sen­ti­ments. Amb les hores i els dies, Egur­rola, gua­nya­dor nat, valo­rarà i obli­darà –o si més no apar­carà al calaix dels mals endreços del cer­vell– el mal tràngol d’un dar­rer par­tit i una última sèrie con­tra el Reus Vir­gi­nias que posa fi a l’hege­mo­nia blau­grana en l’OK Lliga. Egur­rola ja era una lle­genda en actiu per la seva experiència i ascen­dent i ara adqui­reix la cate­go­ria de mite de l’esport perquè serà recor­dat amb admi­ració per les seves atu­ra­des, per la seva sobri­e­tat sota pals, pels seus rècords pro­ba­ble­ment ina­bas­ta­bles. No en va, és l’espor­tista del Barça amb més títols gua­nyats (78) en una tra­jectòria impe­ca­ble, el juga­dor d’hoquei sobre patins amb més copes d’Europa (11), una més que Sergi Cen­tell, i el que ha gua­nyat més OK Lli­gues, 21, cinc més que l’impa­ga­ble Sergi Pana­dero –40 anys–, que ara es queda de lle­genda visi­ble, i sis més que el genial Beto Bor­regán. El seu pes a l’equip i al ves­ti­dor ha estat sem­pre cab­dal i ha estat fona­men­tal per a tots els entre­na­dors que ha tin­gut en la seva vasta tra­jectòria. En el seu emo­ci­o­nant acte d’anunci de fi de cicle el març pas­sat va adme­tre que hau­ria vol­gut con­ti­nuar una tem­po­rada més, però mal­grat això, es va man­te­nir fidel als colors blau­grana i segur que ha rebut­jat un bon gra­pat d’ofer­tes per con­ti­nuar en actiu.

És un juga­dor esti­mat, res­pec­tat i això, en un món tan endogàmic com l’hoquei, té el seu mèrit. Només cal veure la reacció dels com­panys i dels rivals, dels segui­dors pro­pis i dels del Reus dimarts al Palau i dels de les pis­tes en què s’ha anat aco­mi­a­dant en les últi­mes set­ma­nes, per veure que ha estat un espor­tista sin­gu­lar i de gran nivell humà. No li han ense­nyat mai cap tar­geta ver­me­lla, una dada que el defi­neix. Un dels seus bot­xins en el dar­rer par­tit, l’espe­ci­a­lista en fal­tes direc­tes i excom­pany al Barça Marc Julià, era ben explícit a les xar­xes: “El millor juga­dor de tots els temps. Tot el res­pecte del món, i no només meu, sinó de tot l’hoquei mun­dial. Gràcies per tot, Pop, res serà igual!”. “Lle­genda Egur­rola”, remar­cava Dani Rodríguez, l’exju­ga­dor del Vol­tregà i ara al Tara­dell que també penja els patins després de molts anys a les pis­tes. Curi­o­sa­ment, Egur­rola no era el més veterà de l’OK Lliga, un pri­vi­legi que con­ti­nua lluint un altre por­ter, Jaume Lla­ve­rola (Girona), que té 45 anys. El món de l’hoquei, uti­lit­zant el tòpic, es va bol­car en el reco­nei­xe­ment al por­ter català amb setze cognoms bas­cos en el seu arbre genealògic, una per­sona pre­clara de ment que les caça al vol i que ha com­pa­ti­bi­lit­zat el seu tarannà bro­mista amb la seri­o­si­tat en la feina espor­tiva. Un refe­rent. Serà el segon juga­dor de la secció, rere Bor­regán, al qual reti­ra­ran la samar­reta amb l’1, en aquest cas un dor­sal al·legòric.

Els ini­cis

Fa 24 anys que va debu­tar en el pri­mer equip, en què Gaby Cairo el va reba­te­jar com el Pop pels seus ten­ta­cles. El seu bateig de foc va ser el 31 d’octu­bre del 1998 a Ria­zor (2-2), un esce­nari de pri­mera mag­ni­tud en què es va fer valer. Car­los Figue­roa el va con­vo­car a cor­re­cuita. Sergi Llorca va tru­car al con­serge de la Uni­ver­si­tat perquè l’avi­ses­sin, s’afanyés i fes la bossa. Car­les Fol­guera, el seu ídol, havia pres mal en un entre­na­ment. La tran­quil·litat que tenia va ser una de les vir­tuts que de seguida van cap­ti­var tot­hom. El tècnic andalús se la va jugar –era el ter­cer por­ter– i va néixer una estre­lla. “Hi havia dies en els entre­na­ments que parava més que Fol­guera”, reme­mo­rava el mític entre­na­dor blau­grana (1998-2005).

Tenia 15 anys quan va ater­rar al Barça pro­ce­dent de l’Horta (1995/96). Abans havia pati­nat i jugat amb el Cas­tell­de­fels, el seu pri­mer equip. De petit també havia estat juga­dor de pista i, de fet, ho com­pa­ti­bi­lit­zava. Amb els grans feia de por­ter i amb els de la seva edat, de juga­dor. No va anar a petar sota els pals per vocació, sinó per la decisió dels tècnics que li van fer pro­ves de por­ter. La seva mare, Agur, el va dur a entre­nar a Horta en hora­ris intem­pes­tius. El van apun­tar perquè la seva mare es pogués dedi­car en ple­ni­tud a cui­dar el seu pare, Fer­nando, que tenia un càncer que va superar.

Rècord d’imba­ti­bi­li­tat

També té el rècord de temps imba­tut en l’OK Lliga, amb 230 minuts i 30 segons. Així mateix, ha gua­nyat títols amb la selecció espa­nyola abso­luta i té en el seu pal­marès dos cam­pi­o­nats d’Europa i dues copes de les Naci­ons. El títol mun­dial se li va esca­par. El 2003 va gua­nyar el bronze amb Espa­nya en el mun­dial d’Oli­veira de Azeméis (Por­tu­gal) i l’any 2015, en el seu retorn a la selecció esta­tal després d’onze anys, va acon­se­guir la plata a La Roche-sur-Yon (França). Va ser l’MVP de dues copes (2007 i 2011). És el juga­dor més veterà actual de les sec­ci­ons pro­fes­si­o­nals, tot i que el supera el juga­dor d’hand­bol ja reti­rat Andrei Xepkin, que va afron­tar una segona etapa al Barça a 43 anys. El dia 24, per Sant Joan, Egur­rola en farà 42.

ESTIMAT

Respectat per tothom, a Egurrola no li han ensenyat mai cap targeta vermella
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.