I amb el fac­tor pista des­fa­vo­ra­ble, a casa d’un equip que ha fet una tem­po­rada molt bona i que a casa seva, si no vaig errat, només ha cedit un empat amb el Cer­da­nyola cap al final. Esperàvem que fos molt dur, com ha estat. Vam acon­se­guir gua­nyar el par­tit a casa, que era clau, i els dos de fora van ser molt igua­lats, i tots dos els vam poder gua­nyar i tots dos els vam poder per­dre. En dos par­tits així, a cara o creu, al final n’ha cai­gut un per cada cos­tat.

El que sem­pre té aquest equip és que fins a l’últim moment lluita i hi creu. Això es va veure en el pri­mer par­tit a Vila-sana, en què amb un 3-0 a la mitja part vam ser capaços de forçar la pròrroga, i en el segon, en la pri­mera part el resul­tat va ser més favo­ra­ble del que va demos­trar el joc, i en la segona sabíem que si el Vila-sana mar­cava un gol, com que teníem nou fal­tes, es podia igua­lar el par­tit. I va pas­sar, i a falta de sis minuts ens vam tro­bar amb un gol per sota i, en comp­tes d’ensor­rar-nos per la remun­tada del Vila-sana, vam tor­nar a mos­trar el caràcter i al final amb aquest punt de for­tuna, que bus­ques, vam ser capaços de mar­car un gol en l’últim segon del par­tit en una bola divi­dida.

L’Aina té això, és una juga­dora que, més enllà del talent que té i la capa­ci­tat, que ningú ha de des­co­brir ara, té una carac­terística dife­ren­cial, que és que qual­se­vol bola la va a bus­car i qual­se­vol ocasió és una opor­tu­ni­tat. És molt bona en sego­nes oca­si­ons i boles divi­di­des, i va amb molta con­fiança, amb molta força, sem­pre busca i mol­tes vega­des se’n surt. I és el que té ella, a l’últim segon va anar a bus­car la bola i cap a por­te­ria.

Sí, crec real­ment que els qua­tre equips que han entrat en el play-off de l’OK Lliga són qua­tre equips de molt bon nivell, potents, que entre ells estan equi­li­brats. El Tele­ca­ble, en els dos par­tits del play-off amb el Man­lleu, en va gua­nyar un en els penals i l’altre a la pròrroga. D’aquests qua­tre equips s’ha demos­trat que qual­se­vol pot gua­nyar a qual­se­vol, i crec que és un rival molt dur i li tenim molt de res­pecte, però, òbvi­a­ment, tenim també con­fiança. Aquest any ja ens hem enfron­tat qua­tre vega­des i hem gua­nyat dos cops nosal­tres i dos cops ells.

Bus­car una miqueta afi­nar la pre­pa­ració i millo­rar unes coses que con­tra el Vila-sana no hem fet del tot bé. Pre­pa­rar-se per com­pe­tir i per llui­tar i també per gau­dir. Crec que les noies han fet una tem­po­rada bru­tal de prin­cipi a fi. Esta­ven jugant la super­copa a l’octu­bre i estem aquí encara com­pe­tint. En totes les com­pe­ti­ci­ons que hem dis­pu­tat hem acon­se­guit arri­bar fins a la final i això té molt de mèrit. Ara falta aquest últim esforç, a veure si podem acon­se­guir la lliga, però sobre­tot estic con­vençut que com­pe­ti­rem molt bé com sem­pre.

Sí, a més aquest any és una mica curiós, la super­copa la vam gua­nyar con­tra el Cer­da­nyola a la seva pista, la copa d’Europa la vam gua­nyar al Gijón a la seva pista i el play-off amb el Vila-sana l’hem gua­nyat a la seva pista. Un pre­fe­reix sem­pre tenir el fac­tor camp a favor, però hem demos­trat que som capaços de gua­nyar a camps con­tra­ris de rivals duríssims i segur que ho tor­na­rem a inten­tar.