I amb el factor pista desfavorable, a casa d’un equip que ha fet una temporada molt bona i que a casa seva, si no vaig errat, només ha cedit un empat amb el Cerdanyola cap al final. Esperàvem que fos molt dur, com ha estat. Vam aconseguir guanyar el partit a casa, que era clau, i els dos de fora van ser molt igualats, i tots dos els vam poder guanyar i tots dos els vam poder perdre. En dos partits així, a cara o creu, al final n’ha caigut un per cada costat.

El que sempre té aquest equip és que fins a l’últim moment lluita i hi creu. Això es va veure en el primer partit a Vila-sana, en què amb un 3-0 a la mitja part vam ser capaços de forçar la pròrroga, i en el segon, en la primera part el resultat va ser més favorable del que va demostrar el joc, i en la segona sabíem que si el Vila-sana marcava un gol, com que teníem nou faltes, es podia igualar el partit. I va passar, i a falta de sis minuts ens vam trobar amb un gol per sota i, en comptes d’ensorrar-nos per la remuntada del Vila-sana, vam tornar a mostrar el caràcter i al final amb aquest punt de fortuna, que busques, vam ser capaços de marcar un gol en l’últim segon del partit en una bola dividida.

L’Aina té això, és una jugadora que, més enllà del talent que té i la capacitat, que ningú ha de descobrir ara, té una característica diferencial, que és que qualsevol bola la va a buscar i qualsevol ocasió és una oportunitat. És molt bona en segones ocasions i boles dividides, i va amb molta confiança, amb molta força, sempre busca i moltes vegades se’n surt. I és el que té ella, a l’últim segon va anar a buscar la bola i cap a porteria.

Sí, crec realment que els quatre equips que han entrat en el play-off de l’OK Lliga són quatre equips de molt bon nivell, potents, que entre ells estan equilibrats. El Telecable, en els dos partits del play-off amb el Manlleu, en va guanyar un en els penals i l’altre a la pròrroga. D’aquests quatre equips s’ha demostrat que qualsevol pot guanyar a qualsevol, i crec que és un rival molt dur i li tenim molt de respecte, però, òbviament, tenim també confiança. Aquest any ja ens hem enfrontat quatre vegades i hem guanyat dos cops nosaltres i dos cops ells.

Buscar una miqueta afinar la preparació i millorar unes coses que contra el Vila-sana no hem fet del tot bé. Preparar-se per competir i per lluitar i també per gaudir. Crec que les noies han fet una temporada brutal de principi a fi. Estaven jugant la supercopa a l’octubre i estem aquí encara competint. En totes les competicions que hem disputat hem aconseguit arribar fins a la final i això té molt de mèrit. Ara falta aquest últim esforç, a veure si podem aconseguir la lliga, però sobretot estic convençut que competirem molt bé com sempre.

Sí, a més aquest any és una mica curiós, la supercopa la vam guanyar contra el Cerdanyola a la seva pista, la copa d’Europa la vam guanyar al Gijón a la seva pista i el play-off amb el Vila-sana l’hem guanyat a la seva pista. Un prefereix sempre tenir el factor camp a favor, però hem demostrat que som capaços de guanyar a camps contraris de rivals duríssims i segur que ho tornarem a intentar.