PAU BARGALLÓ
JUGADOR DEL BARÇA
“Ser pitxitxi? El que em fa il·lusió és guanyar títols”
Bargalló ha arrodonit una sèrie excepcional de divuit partits seguits marcant en l’OK Lliga
“L’equip està molt madur i, en els moments de dificultat, anem tots a l’una. Però l’Igualada ens va plantejar dificultats al Palau i costarà”
Soc un malalt d’hoquei, un ‘freak’, ja m’ho diuen. De petit, veia els partits que gravava el meu pare i ara ho miro tot
Pau Bargalló (Sant Sadurní, 1994) té un do per duplicat, tant per veure amb clarividència la passada final cap al company desmarcat com per marcar gols, aspecte en què aquest curs ha establert un registre estratosfèric, ja que ha foradat la porteria contrària en els primers divuit partits de l’OK Lliga que ha jugat de les dinou primeres jornades. Es va perdre el duel a Caldes per lesió muscular a la cama dreta, tot just l’únic que el Barça no ha guanyat aquest curs i que es va saldar amb un empat. Diumenge al Palau, en el magnífic 6-1 contra el Deportivo Liceo, no va sucar per primer cop en l’exercici en partit de lliga tot i jugar un partidàs i fer dues assistències.
Què se sent marcant durant divuit partits seguits?
M’ho anava comentant Robert Güell, el cap de premsa. Al principi no hi pensava gaire, però després ho vaig tenir més present. Llàstima que s’ha acabat, però ja signaria abans de començar el partit haver encadenat divuit partits i que s’acabés amb triomf nostre per 6-1 encara que jo no marqués.
Suposo que la directa que va tenir i les darreres ocasions deuen saber greu...
Amb la directa vaig estar de pega. Va tocar al pal. Però Martí Serra és un gran porter, tot i que li vam fer el sis gols. També vaig tenir un altre pal. Com deia, molt content de no marcar i fer sis gols al Liceo.
Van completar un partidàs contra el Liceo.
La veritat és que sí. El Palau feia goig amb tanta gent. Són partits d’aquests en què gaudeixes moltíssim i que són màgics, i a sobre contra el Liceo, que sempre t’exigeix al màxim. El 6-1 és ampli, però es va produir més per mèrit nostre que no pas per demèrit d’ells, perquè l’equip va estar molt bé.
Ha baixat una mica aquest curs amb tants jugadors nous?
A part que van marxar molts jugadors, alguns eren clau. Per exemple, Roberto di Benedetto l’any passat va fer una temporada molt bona i Adroher tenia un percentatge impressionant en la pilota aturada. Tot i així, es mantenen jugadors de moltíssim de nivell. Però també és cert que una de les coses que hem millorat en els últims partits, tant a Riazor com al Palau, és que hem sortit tant o més intensos que ells, cosa que potser no va passar en algun dels partits de l’any passat.
Ha fet assistències en gairebé tots els partits, tret de la final de la supercopa i de cinc enfrontaments de lliga (25).
Recordo els quatre gols d’aquell partit de la supercopa i, certament, no en vaig fer cap.
Té molt bona memòria...
Soc un malalt d’hoquei, un freak, ja m’ho diuen. De petit, a banda de tenir la sort d’anar a veure els meus germans jugar, el meu pare també gravava els partits de la televisió i jo els veia després els divendres a la nit o els dissabtes al matí. Ara soc el típic que es mira els partits de l’OK Lliga, els partits de Portugal i segueixo tot el que es fa.
Ara mateix, té més tendència a mirar més el company desmarcat o a mirar cap a porteria?
És una molt bona pregunta i no ho tinc clar. De petit, era exagerat: sempre buscava la passada. Fins i tot quan em quedava sol davant del porter rival i buscava la passada enrere. Amb el temps vaig intentar, no millorar, perquè potser no estava malament del tot, però sí triar la millor opció en funció de cada situació. Aquestes dues últimes temporades, potser perquè hem perdut Pablo Álvarez, que era molt golejador, els rols s’han repartit més; m’he adaptat a les necessitats de l’equip i això ha afavorit que faci més gols. Però tampoc no he deixat de repartir assistències.
Potser els sistemes defensius rivals, pendents sempre de les seves passades interiors, han influït perquè miri més cap a porteria?
És veritat. És un factor. Quan estic darrere de la porteria, molts defenses ja busquen la línia de passada i em deixen una mica d’espai en l’un contra un i tinc més possibilitats.
Se sap què passarà, però molts cops és inevitable el gol generat darrere de la porteria amb assistència seva, com el que va marcar Hélder Nunes contra el Liceo. Una qüestió de velocitat?
La nostra tècnica individual hi contribueix. Hélder Nunes fa una desmarcada molt bona, João bloqueja en el moment oportú i la meva passada és el més fàcil de la jugada. M’enduc mèrits, però són fruit dels bons moviments que fan ells.
Lidera la taula amb 32 gols, empatat amb Martí Casas (Parlem Calafell). Li faria il·lusió ser pitxitxi i repetir el guardó del curs passat, en què va marcar 39 gols i va fer 31 assistències?
Sí que em faria il·lusió, però diria que tampoc gaire. No m’enfoco gaire en això, la veritat. El que veritablement em faria molta il·lusió és guanyar la lliga, la copa i la copa d’Europa. Els objectius individuals no te’ls marques i és cert que si arriben fan gràcia.
El Barça està molt fort.
Estem molt bé. L’equip està molt madur. És veritat que ho tenim tot molt a favor i en els moments de més dificultat dins dels partits, anem tots a l’una. L’equip està molt equilibrat i som molt sòlids tant en atac com en defensa. La clau és que remem tots en la mateixa direcció. En clau particular, em sento molt còmode amb la manera que tenim de jugar. I si els jugadors estan bé, en l’aspecte tècnic i tàctic, és ideal.
Tot això, amb la baixa de llarg recorregut de Mati Pascual, lesionat en el mundial, i diumenge sense Sergi Llorca.
Llorca es va clavar un cop contra el Lodi en el partit europeu. Espero que estigui bé per a la copa perquè és un jugador que ens dona molta intensitat i que és molt treballador.
Què li sembla l’Igualada Rigat, el rival en els quarts de la copa a Calafell aquest divendres?
Aquí al Palau ens van plantejar moltes dificultats i el partit no el vam resoldre fins als últims sis minuts. No mentiré i el rival que volien evitar els caps de sèrie era el Calafell, que té un gran equip, és segon i té una afició espectacular. Els partits de copa són sempre molt macos de jugar i si ens hagués tocat el Calafell hauríem disfrutat molt amb la seva afició. L’Igualada també ens costarà molt.
Té molt de mèrit, el Calafell.
Té molt bon equip, està molt compensat i competeix molt bé, amb Sergio Miras portant el joc, Martí Casas fent tants i tants gols, Jan Escala ferm al darrere i Arnau Xaus, que és amic meu, fent unes temporades espectaculars. Ferran López, amb qui vaig ser al Noia, és molt bon tècnic i treu el millor de cada jugador.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dijous,21 novembre 2024