Quan s’acosti més tindré més nervis, però nervis bons. De pressió no en tenim ni per part del club ni per part de l’afició. I d’il·lusió en tenim molta perquè és història que puguem jugar la final a quatre en la nostra primera participació en la competició.

Ens va costar a l’inici de curs perquè teníem jugadores internacionals que van jugar la fila del mundial i va ser difícil trobar el nostre joc per la dificultat en els entrenaments. Però arribem molt bé i en molt bon estat físic. Hem passat de competir per mantenir-nos a l’OK Lliga a fer-ho per guanyar títols i ja som un dels equips grans.

Serà un dels més importants, però el que més em va marcar va ser el d’ascens a l’OK Lliga perquè jo vaig formar part, quan tenia tres anys, del grup que va fundar el club l’any 2003 a partir d’una activitat extraescolar al col·legi Mossèn Ton Claver i sempre he format part de l’entitat. Els pares no volien haver d’anar a Mollerussa a portar les seves filles i vam demanar ajuda als clubs de futbol, de bàsquet i d’hoquei de Mollerussa. El d’hoquei ens va deixar uns patins i ens va agradar.

A la copa de Reus, un comentarista de ràdio va ironitzar dient que era un bon moment per entrar a robar a Vila-sana perquè tot el poble estava seguint el partit contra el Palau. La nostra afició, en la qual també hi ha molts joves, ens dona molt de suport.

Soc molt catalana i m’agradaria força que la poguéssim jugar.

Tenen un cert avantatge pel fet de jugar a casa. Hem de ser fidels al nostre joc. El Benfica té quatre o cinc jugadores de molt de nivell i no tenen rival en la lliga portuguesa. Juguen tota la temporada amb l’objectiu de la final a quatre. Són un equip molt ofensiu i hem de defensar bé. Per molt que miris vídeos, però, en no haver-hi jugat mai, fins que no ets a la pista no ho acabes de tenir del tot clar.