Edo Bosch, la maledicció

Curiosament, al davant, el tècnic del Valongo era el català Natxo Edo Bosch, porter durant més d’una dècada al Porto (1998-2016) i que va patir les continues derrotes en finals de l’equip portuguès, que diumenge va trencar el malefici que el perseguia des del 1990. El Porto havia alçat la seva segona copa d’Europa a Sant Sadurní contra el Noia –eliminatòria a doble partit–, que defensava el celebrat títol del 1989.

Muntanya sobre Malián

Els companys es van llançar sobre de Malián quan va sonar la botzina, un símptoma inequívoc de la seva notorietat en la consecució del títol. El Porto, per fi, guanyava la seva tercera corona europea, 33 anys després i onze finals perdudes més tard, que es diu aviat, en una de les quals, el 2019, i el 2021 en la bombolla de Luso, totes dues davant de l’Sporting, Malian era el porter. Amb tres maracanazos inclosos, el famós del 2000 contra el Barça, el del 2016 davant de l’etern rival Benfica i el del 2018 altre cop davant del Barça, el Porto s’acabava de reconciliar amb la seva història. “És un somni que teníem i aquest equip ha hagut de patir molt aquesta temporada”, assenyalava en declaracions als mitjans del club el porter català, que només va encaixar sis gols en tres partits i va neutralitzar quatre accions de bola aturada.

Més catalans campions

Al Porto també va ser fonamental l’actuació de Xavi Barroso, que li va clavar un golàs al Barça clau en la semifinals amb una pala exterior que va entrar per tot l’escaire i que va signar el 5-1 en la final contra el Valongo. L’altre català de l’equip, Roc Pujadas, no va jugar. I, conduint la nau, el tècnic basc amb una basta trajectòria a Catalunya Ricard Ares: “Fa 15 anys que vaig venir del País Basc a Catalunya. Com a jugador no vaig guanyar la copa d’Europa i ara l’he guanyat de tècnic. És un somni fet realitat.” Ares suma l’èxit al del seu Voltregà, campió de l’Europe Cup.