L’impuls del Palau –5.136 espectadors en la millor entrada de la dècada– i la seva màgia, sumada a la qualitat del Barça, no van ser arguments suficients per remuntar el 4-1 de l’anada contra el potent Sporting, en un autèntic partidàs guanyat per un insuficient 5-4. L’actuació del porter lusità Angelo Girão va ser clau en les fases en què els locals van creure en la remuntada en un duel de final infeliç. L’equip d’Edu Castro no jugarà la final a quatre al pavelló Super Bock Arena de Porto els dies 11 i 12 de maig. L’Sporting s’enfrontarà al Porto, el vigent campió.

Pau Bargalló va rendibilitzar la sortida elèctrica del Barça amb un gol de falta directa (1-0 en 3’) per una blava de Ferran Font. L’alegria va durar ben poc. Sergi Fernández va rebutjar un tret enverinat d’Alessandro Verona i Matías Platero, oportú al segon pal, va empatar (1-1en el 5’). Eloi Cervera va tenir el segon en l’últim minut però Girão va rebutjar. El Barça tenia 9 faltes i l’Sporting en duia 8.

L’equip d’Edu Castro va tornar a somiar amb el 2-1 marcat per Barroso tot just arrencar el segon temps –se n’havien consumit només 29 segons– i va sobreviure a la desena falta amb una aturada de Fernández en la directa llançada per Font, però es va fer un desgraciat gol en pròpia porta –2-2 en el 31’–, que en l’acta van atribuir a Bessa. El reforç vitamínic imprescindible el va donar João amb un gol de penal tan sols 21 segons més tard. Oli en un llum, ateses les circumstàncies. L’Sporting, que feia estona que mirava d’adormir el partit, tenia 9 faltes i l’amenaça de la directa imminent. Els àrbitres italians Ferrari i Ferraro, que a la primera part eren fins i tot massa primmirats, s’estaven empassant el xiulet. Per fi, a 9:49, va arribar la desena. Pau Bargalló va provocar el deliri al Palau (4-2), que va apujar els decibels. El Barça duia un 3/3 en la bola aturada. Estava a un gol de la pròrroga. Marc Grau i Alabart van tenir el cinquè a prop. Girão s’erigia en heroi. L’Sporting estava tocat. Però Verona, amb un cacau brutal, va fer el 4-3 a 3:48 i va deixar glaçat el Palau. La blava a Barroso, malgrat que Fernández va aturar la falta directa a Souto, va semblar el punt final, perquè el Barça va haver d’assumir una inferioritat inassumible de dos minuts. Edu Castro va ordenar atac de cinc sense porter en el darrer 1:36. Calien, però, dos gols. Alabart va reactivar el miracle a 1:12 del final (5-3). La blava a Bargalló a 17 segons per un cop a Verona va ser, ara sí, el punt final. Font no va marcar la directa però Alabart va relliscar en l’atac i l’osonenc, sense porter, va fer el 5-4.