És evi­dent que en clau men­tal haver gua­nyat la copa ens alli­bera. I és impor­tant que tin­guem clar que serà duríssim. Estem jugant fran­ca­ment bé, estem tre­ba­llant molt bé i ens hem tret pedres de la mot­xi­lla. Quan vas jugant i vas per­dent, per molt que diguis a les juga­do­res que tran­quil·les, que ja gua­nya­rem, doncs costa. Gua­nyar de la manera com vam gua­nyar fa que aquest fan­tasma hagi des­a­pa­re­gut. Estic molt con­tent de l’acti­tud de l’equip. Els entre­na­dors inten­tem ser més equi­li­brats. Igual que en la inter­con­ti­nen­tal vam per­dre i vam dir que un penal al pal no podia can­viar una sen­sació, ara que hem gua­nyat el títol també hem de valo­rar-ho amb fre­dor. Òbvi­a­ment estàs més con­tent o més trist i això et dura un parell de dies, però hem de tirar enda­vant. Gua­nyar és molt com­pli­cat. Uns dies surt cara i uns altres, creu.

Hauríem pre­fe­rit gua­nyar en el temps regla­men­tari i ho vam inten­tar de totes les mane­res pos­si­bles. Però vam arri­bar als penals, en els quals no teníem gaire encert dar­re­ra­ment. Aquest equip, més enllà de la qua­li­tat inne­ga­ble que té, té caràcter. No dona mai res per per­dut.

És un pro­blema d’aquest model de calen­dari. Ja fa tres anys que passa. S’hau­ria de mirar de can­viar. Estàs pràcti­ca­ment fins a l’abril sense jugar-te cap títol, tot i que enguany hi ha hagut la inter­con­ti­nen­tal així una mica forçada. I, de cop, entre l’abril i el maig, tres títols. Tenim molta il·lusió per la copa d’Europa, però ens arriba en una set­mana bàsica­ment per recu­pe­rar.

Li tenim molt de res­pecte i hem de fer bé les coses per inten­tar llui­tar una altra vegada pel títol. El Vila-sana, jun­ta­ment amb el Tele­ca­ble, el Fraga i nosal­tres, és un equip molt equi­li­brat i en els par­tits que juga es donen resul­tats molt ajus­tats.