Sovint els equips que pugen a l’OK Lliga acaben baixant mesos després. És un fet estadístic que descriu la bel·ligerància de l’elit i les dificultats que té un equip que certifica l’ascens al maig-juny, quan bona part del peix ja està venut. El Girona es va desmarcar d’aquesta tendència i en el curs 2016/17 va acabar tretzè i es va salvar, i va començar una aventura de vuit temporades a l’elit que es va acabar diumenge a la pista de l’Alcoi.

En aquest període, destaca el magnífic cinquè lloc del curs 2019/20, el fruit d’una progressió, ja que en la temporada 2017/18, tot just la segona de la sèrie, ja va assolir una meritòria setena posició i en el curs 2018/19 va ser novè. En els tres últims cursos, però, ja havia flirtejat amb la zona baixa –desè en el 2020/21–, fins al punt que ha jugat el play-out de manera consecutiva tres vegades i al final s’ha cremat. Primer va provocar el descens del Palafrugell, l’any passat va condemnar l’Arenys de Munt i aquest curs, contra el rival més fort, no ha evitat el descens. El gran mal ha estat la dificultat per fer gols. Ramon Benito va ser el tècnic de la primera part de l’exercici. La junta el va destituir i Xevi Garcia va debutar al gener.