Tinc la sensació d’haver acabat quan tocava en els clubs en què he estat. Tant per al club, en aquest cas la federació, com per als jugadors i per al tècnic, hi ha desgast.

Sí. El balanç el farem al final quan acabi aquest mundial perquè pot canviar bastant, però és cert que l’any passat ens vam treure un pes de sobre. En l’últim mundial, no tinc la sensació que ho féssim molt malament, perquè actualment hi ha una igualtat amb cinc seleccions i els detalls, com poden ser els penals, l’efectivitat o les targetes blaves, compten, i molt. Qualsevol d’aquests aspectes et pot deixar fora o et pot fer guanyar un títol. Tot i amb això, és evident que quedar cinquens del món em va deixar molt tocat i a l’equip, molt dolgut. L’any passat, que no era fàcil, vam aconseguir disfrutar del procés de preparar l’europeu, i tot i que l’equip en els primers partits va patir una mica, vam acabar disfrutant molt i guanyant. Esperem que puguem continuar amb les vibracions i sensacions.

Exacte. I no és el mateix perdre en els quarts que en les semifinals. Fins ara semblava que si perdies en les semifinals ningú no marxava content però no era cap desastre. Però quedar cinquens i que ens eliminés França, de cara a l’aficionat que no hi està molt ficat, pot semblar que és un desastre. En l’aspecte personal, la derrota em va resultar dura de digerir. En aquest sentit, ser seleccionador és fotut perquè no et deixa tornar a intentar-ho fins al cap de molts mesos. Els jugadors també ho viuen d’una manera complicada, però ells tornen als clubs i tenen nous reptes. Alliberen abans la ment. El meu alliberament no va arribar fins a l’estiu posterior.

No cal personalitzar amb l’Argentina ni amb Portugal. Qualsevol de les quatre et poden posar les coses molt complicades i qualsevol de les cinc pot ser campiona mundial. La resta poden donar alguna sorpresa puntual, però difícilment poden aspirar-hi. El nostre grup és molt complicat, amb dues seleccions molt potents i Xile, amb jugadors que coneixem d’aquí i que serà complicada. L’important és classificar-nos bé en la fase de grups per tenir el millor encreuament en els quarts i accedir a les semifinals per afrontar-les amb el nivell de joc que normalment hem exhibit i amb la màxima confiança per jugar la final i espero que guanyar-la.

Bona observació. Sempre hem tingut molt bona selecció. És molt complicat que per malament que el seleccionador ho faci, Espanya no presenti una molt bona selecció. L’evolució que hem intentat l’staff és anar fent un equip cada vegada més sòlid. És veritat que anys enrere, Espanya pel que fa a virtuosisme era la número u, però ara hi ha seleccions que estan igual o per sobre. Busquem equilibri de rols i consistència. L’estiu passat la vam notar i la vam sentir. I d’aquí ve la continuïtat de gran part de la selecció.

Ho és, i molt. És un bon jugador, com tothom sap, però a més dona equilibri a l’equip, no només dins la pista sinó també fora de la pista. Si deixem de banda el Pau Bargalló, que és el nostre líder i el nostre número 1, el Xavi Barroso el vaig tenir al Vendrell amb vint anys i era un jovenet que ja liderava veterans de trenta llargs. I aquest paper, amb la selecció, sempre l’ha jugat de la millor manera i amb la millor predisposició. És una baixa fonamental per a nosaltres. Però per desgràcia hem hagut de girar full. I l’equip, en els últims entrenaments, ja va assumir que el petit miracle en la recuperació no ha pogut ser i s’està entrenant molt bé. l’Ivan Morales, el substitut, ha fet molts mèrits i posarà el seu granet de sorra perquè l’equip sigui consistent i jugui bé a hoquei, que quan s’aconsegueix tens més possibilitats.

És fonamental. I si en tinguéssim un cinquè, que no és el cas, també. Utilitzar tots els jugadors i no tenir lesions ni molèsties durant la setmana serà fonamental. Són molts partits de tanta exigència... Abans, un mundial es podia resumir en tres partits importants, però ara no. No necessitem un cinc titular, sinó deu jugadors.

El virtuosisme n’és un. Aquest factor ja li ve de sèrie. L’estiu passat vam triar altres opcions. Mai no ha deixat de comptar. Sempre ha estat en el grup de jugadors que nosaltres tenim molt en compte. Ha fet una gran temporada i l’hem vist en molts moment liderant el Barça, que aquest any ha tingut moltes lesions. I aquest fet ens ha acabat de convèncer. Ja tenia pes específic, però amb la baixa de Barroso n’haurà d’assumir més, com també els passarà a altres jugadors.

No gens. M’agrada seure enmig de la gent. Tots ens coneixem i crec que em veuen com el Guillem Cabestany i no pas com el seleccionador. Fora de Catalunya em convidaven més a les llotges perquè la meva presència no era habitual.

Evidentment amb la màxima il·lusió perquè és una decisió meva i tenia ganes de deixar l’any a any per tornar al dia a dia, però ara mateix: selecció, selecció, selecció. Estic plenament centrat en el mundial.