Una final prou clara

Els herois van derrotar en la final els argentins per 5-4 amb gols d'Ordeig, Torra, Bargalló, Panadero i Gil. Els catalans es van avançar per 2-0. L'Argentina es va acostar (3-2), però l'equip de Feriche va prémer de nou l'accelerador amb dos contraatacs i va deixar el partit sentenciat, tot i l'operació de maquillatge en el tram final dels locals. L'Argentina va presentar una de les millors seleccions dels últims temps amb jugadors de gran renom, com el veterà David Páez, Pablo Álvarez, Emanuel García, Reinaldo García i Carlos Nicolía. El seu esforç i la seva gran qualitat individual va ser insuficient perquè el gran segell d'identitat de l'hoquei sobre patins català, al marge de la tècnica, és l'esperit defensiu, tant en els fonaments intrínsecs de cada jugador com en els col·lectius. Tant els argentins com els portuguesos són jugadors tant o més capacitats que els catalans, però no tenen ni el sentit del sacrifici, ni l'estratègia defensiva amb els mateixos fonaments. Els jugadors de casa nostra afronten setmana rere setmana una OK Lliga cada cop més competitiva i amb entrenadors de més nivell capaços de minimitzar qualsevol descosit amb estratègia. La irrupció de Jordi Bargalló com a millor jugador del món contribueix, lògicament, a l'èxit català, però és només un dels elements que atorguen valor afegit a la sinergia. Precisament, la intervenció de Bargalló i l'abnegació de la resta en un dia molt dolent, d'aquells en què és millor no aixecar-se del llit, va permetre evitar un ensurt majúscul en una semifinal molt complicada, contra la sorprenent selecció de Moçambic. Amb les pulsacions al límit, Bargalló va sortir al rescat en la pròrroga, i el seu gol d'or (4-3) va evitar la tragèdia esportiva. Moçambic va acabar el campionat en el quart lloc perdent el partit final contra Portugal per 9-2, però ja s'havia convertit en la revelació del torneig. L'equip català, implacable, va confirmar el seu domini universal.