Catalans contra el Bassano
Copa de la CERS. El Moritz Vendrell –l'amfitrió–, el Vic i el Vilanova esmolen les armes per evitar que els italians revalidin el títol a partir del seu temut i eficaç ordre defensiu zonal
El Moritz Vendrell, curiosament l'únic dels quatre participants que no l'ha guanyada, parteix com a favorit de la final a quatre de la trenta-tresena edició de la copa de la CERS, que arrenca avui, per la seva condició d'amfitrió i perquè viu un moment dolç –tercer ben consolidat en l'OK Lliga i campió de copa–,emmarcat en la temporada més excepcional de la seva història. El Vic va ser campió el 2001, el Vilanova se la va endur el 2006 i el Bassano defensa el títol que va conquerir el curs passat contra el Braga. El partit Vic-Vilanova, la primera semifinal, es disputa avui, i el Vendrell-Bassano es disputarà demà. S'ha alterat el format tradicional de dos partits el dissabte perquè la capacitat del pavelló del Club d'Esports Vendrell és reduïda –uns 1.200 espectadors– i no hauria permès encabir totes les aficions juntes. El fet que hi hagi tres equips catalans i la força que té aquest esport al Vendrell justament l'any del centenari de la fundació de l'entitat poliesportiva ha aixecat expectació.
El Moritz Vendrell tot just assaboreix la seva segona participació europea però el seu enlairament ha estat meteòric. La pressió de veure's obligat a vèncer, però, serà possiblement l'única arma teòrica que tindrà en contra, al marge de la qualitat innegable dels rivals. Quan es va endur la copa mai no va ser el favorit en cap dels partits que va afrontar i això li va permetre jugar alliberat. Al seu pavelló i amb el seu públic, té força més obligació i caldrà veure com gestiona la possible ansietat. “L'equip sempre ha competit bé”, recorda Cabestany, que assenyala que cada un dels clubs té valors a favor seu per assumir l'etiqueta de favorit: “Nosaltres juguem a casa, el Bassano és el campió, el Vilanova ha jugat moltes fases de la CERS els últims anys i el Vic té una gran experiència.”
Pel que fa al Bassano, manté el bloc del curs passat amb els argentins Nicolás i Ambrosio, l'italià Zen o l'anglès Taylor de puntes de llança. A més, s'ha reforçat amb l'argentí procedent del Lodi Fernando Montigel. El porter i jugador amb més currículum dels que hi militen és l'incombustible Massimo Cunegatti. El principal actiu tàctic d'aquest conjunt és la seva defensa zonal –rombe– molt tancada. L'any passat, tant l'Igualada en quarts com el Vilanova en les semifinals s'hi van estimbar. En la copa Continental, el conjunt de Massimo Giudice va obligar el Liceo a una remuntada èpica per alçar la copa després del 5-1 favorable als italians en l'anada.
El Vic-Vilanova obre foc
El Vic es remet a l'eficàcia defensiva que ha acreditat fins ara –és l'equip menys golejat de l'OK Lliga– i té molt a dir en una fase en què els errors es paguen cars. Al davant, la inspiració tant de Rocasalbas com de Cristian Rodríguez és fonamental per a un bloc que en les últimes setmanes no s'ha pogut entrenar com Déu mana.“Grau va tornar lesionat de Montreux i hem hagut de recórrer a porters retirats per entrenar-nos. Els juvenils també han anat als campionats de Catalunya i d'Espanya i tot plegat ho hem notat”, explica Ferran Pujalte, que no dubta, però, que el seu equip competirà amb solidesa. El Vilanova, que té una situació econòmica molt delicada, espera rendibilitzar el seu estil valent i agosarat. Per sotmetre el Vic, però, haurà de vigilar de saber nedar i guardar la roba, un dels mals que l'han penalitzat aquesta temporada fins ara, ja que és el tercer equip més golejat de l'OK Lliga.
L'experiència és un grau
El Vic té experiència tant europea com estatal en fases finals d'aquest format o similars. Titi Roca, Romà Bancells o Jordi Carbó han viscut en primera persona tant la final de la lliga europea del 2009, que van perdre contra el Reus, com les finals de copa que van guanyar el 2009 i el 2010. La primera, amb el seu tècnic actual, Ferran Pujalte. El Vilanova, per la seva banda, és un especialista en la CERS. Va jugar la final a quatre l'any passat, va ser campió el 2007 contra el Candelária i va perdre la final el 2011 contra el Benfica i la del 2006 contra el Barça.
Barroso, amb lumbàlgia, i Ruiz, malament
Un dels grans actius del Vendrell en el duel de demà contra el Bassano seran les rotacions, tot i que Xavi Barroso no s'ha entrenat en els dos últims dies a causa d'una lumbàlgia i que el capità Òscar Ruiz –a la imatge– fa tres setmanes que no juga per problemes a l'espatlla i ja farà prou si pot ajudar els companys. Els baixpenedesencs donen molts minuts a la banqueta, un procés d'oxigenació necessari per mantenir un ritme alt contra els italians, que buscaran possessions llargues i segurament faran una defensa en rombe molt tancada que utilitzen generalment quan juguen fora d'Itàlia. El Vendrell, que té un cert avantatge perquè també té una defensa en zona –un quadre– en el seu catàleg i sap, per tant, com afrontar-la, mirarà de sortir amb empenta al contraatac i buscarà el llançament exterior –Barroso hi té la mà trencada–. El Bassano va jugar dimarts el segon partit dels quarts del play-off pel títol de la lliga italiana contra el Forte dei Marmi (8-3) i va igualar la sèrie.
Publicat a
Notícies
Diumenge,28 abril 2024