NOIA1 (2)

F.D. MARMI1 (1)

L'amfitrió, el Forte dei Marmi, va veure com un Noia sòlid en defensa va ser pacient tot i estar en desavantatge en el resultat, i amb el gol de Marc Julià per empatar juntament amb les aturades de Luis Gil durant el partit, la pròrroga i finalment en els penals, els de la capital del cava tornaven a una final europea.

En la segona semifinal, el Forte dei Marmi era el principal favorit, el Noia n'era conscient i també coneixia les armes dels italians. Les defenses van ser les protagonistes del partit, juntament amb els respectius porters. Un pal dels sadurninencs en el minut 3 el va respondre el Forte amb un tres contra un entre Enric Torner, Pablo Cancela i Pedro Gil, que van topar amb el germà d'aquest darrer, el porter Luis. El Noia va anar posant nerviosos els locals, que, a còpia de contraatacs, generaven perill constantment. Pau Bargalló va enviar una bola al pal i Joan Feixas va disposar d'una acció d'un contra un amb Frederico Stagi, que es va mostrar incommensurable durant tot el partit. Quan faltaven trenta segons per al descans, una falta ben combinada entre Gil, Cancella i Alessandro Verona va acabar amb l'1-0. Una galleda d'aigua freda amb què es va arribar al descans.

En la segona part, el Noia no es va posar nerviós i va continuar fent el seu joc sense tenir la sort a favor de cara a porteria. La bogeria a còpia de contraatacs constants va esdevenir present en els dos equips. Una combinació entre Jordi del Amor i Feixas va fer que s'ensumés l'empat, però aleshores el Forte dei Marmi va tenir dues ocasions clares, aturades per Luis Gil, la segona quan ja estava venut. L'aparició del porter va animar els seus i, després de diversos intents, Marc Julià va entrar a dins l'àrea en el minut 43 per fer l'1-1.

En la pròrroga, tampoc va arribar cap gol, però Eloi Mitjans amb llançaments allunyats i Aleix Esteller a la mitja volta per part del Noia, i Cancella en dues ocasions per part del Forte, van tenir el gol d'or a tocar. En la tanda de penals, Eloi Mitjans i Pau Bargalló van marcar el primer i el quart penal; per al Forte, només Orlandi el segon. Luis Gil es va acabar consagrant aturant el cinquè i últim penal a Enric Torner i, així, va portar el Noia a la final.