Amb només 19 anys, Marc Julià (Olot, 1994) ja s'ha fet un nom en l'hoquei sobre patins gràcies a la seva participació decisiva el cap de setmana passat en el títol de la CERS que va obtenir el Noia a Forte dei Marmi en una fase final antològica. L'olotí va fer el gol decisiu de la semifinal, que va forçar l'empat (1-1) i que va conduir el partit als penals, i també va ser clau en el triomf en la final contra el Breganze, una victòria èpica materialitzada gràcies a una gran remuntada. El Noia perdia per 1-3, i després per 2-3, quan Marc Julià, un dels més destacats en atac, va signar, igual que el dia abans, el gol de l'empat. En el darrer minut, Esteller va desviar la pilota al fons de la xarxa transalpina i Sant Sadurní d'Anoia va vibrar amb un títol europeu que es resistia des de feia setze anys. “Ha estat un títol molt i molt gran i a més he tingut la sort de marcar en els dos partits”, explica el jove talent.

Fi, tècnic, amb visió i amb gol, Julià s'ha guanyat a pols els minuts que li ha concedit Ferran López i ha anat entrant cada cop amb més consistència a la rotació del Noia. Té al costat un jugador nascut també el 1994 com és Pau Bargalló, i serà difícil que tots dos coincideixin gaire temps més perquè els plouran les ofertes.

“Vaig arribar a un equip que ja estava fet i d'entrada sempre et costa més integrar-te. A poc a poc, he tingut més presència a l'equip”, explica Julià, que s'ha adaptat perfectament i que va sentir mostres de suport incondicional popular en les celebracions de dilluns amb els crits de “Julià, queda't!”. “Ningú del Noia no m'ha dit res, però se suposa que voldrien que em quedés”, assegura en un to tranquil i molta fermesa a les seves paraules. Respecte a les condicions tàctiques, té molt clar què havia de millorar: “Un dels aspectes que em vaig imposar millorar al Noia era la capacitat defensiva. A mi m'agrada molt tenir la pilota i crear, i tinc la sort de tenir gol. Però necessitava millorar al darrere i crec que ho estic aconseguint.”

No tot han estat flors i violes. “Vam començar la lliga malament i no ens vam classificar per jugar la copa. Ara estem en la bona línia i aspirem a acabar cinquens o sisens en l'OK Lliga”, explica el garrotxí. Com molts altres analistes que segueixen habitualment l'equip altpenedesenc, creu en el fet que el Noia millora en els partits d'alta volada: “Quan juguem contra equips grans, ens fem més grans.”