Amb només 19 anys, Marc Julià (Olot, 1994) ja s'ha fet un nom en l'hoquei sobre patins gràcies a la seva par­ti­ci­pació deci­siva el cap de set­mana pas­sat en el títol de la CERS que va obte­nir el Noia a Forte dei Marmi en una fase final antològica. L'olotí va fer el gol deci­siu de la semi­fi­nal, que va forçar l'empat (1-1) i que va con­duir el par­tit als penals, i també va ser clau en el tri­omf en la final con­tra el Bre­ganze, una victòria èpica mate­ri­a­lit­zada gràcies a una gran remun­tada. El Noia per­dia per 1-3, i després per 2-3, quan Marc Julià, un dels més des­ta­cats en atac, va sig­nar, igual que el dia abans, el gol de l'empat. En el dar­rer minut, Este­ller va des­viar la pilota al fons de la xarxa transal­pina i Sant Sadurní d'Anoia va vibrar amb un títol euro­peu que es resis­tia des de feia setze anys. “Ha estat un títol molt i molt gran i a més he tin­gut la sort de mar­car en els dos par­tits”, explica el jove talent.

Fi, tècnic, amb visió i amb gol, Julià s'ha gua­nyat a pols els minuts que li ha con­ce­dit Fer­ran López i ha anat entrant cada cop amb més con­sistència a la rotació del Noia. Té al cos­tat un juga­dor nas­cut també el 1994 com és Pau Bar­galló, i serà difícil que tots dos coin­ci­dei­xin gaire temps més perquè els plou­ran les ofer­tes.

“Vaig arri­bar a un equip que ja estava fet i d'entrada sem­pre et costa més inte­grar-te. A poc a poc, he tin­gut més presència a l'equip”, explica Julià, que s'ha adap­tat per­fec­ta­ment i que va sen­tir mos­tres de suport incon­di­ci­o­nal popu­lar en les cele­bra­ci­ons de dilluns amb els crits de “Julià, queda't!”. “Ningú del Noia no m'ha dit res, però se suposa que vol­drien que em quedés”, asse­gura en un to tran­quil i molta fer­mesa a les seves parau­les. Res­pecte a les con­di­ci­ons tàcti­ques, té molt clar què havia de millo­rar: “Un dels aspec­tes que em vaig impo­sar millo­rar al Noia era la capa­ci­tat defen­siva. A mi m'agrada molt tenir la pilota i crear, i tinc la sort de tenir gol. Però neces­si­tava millo­rar al dar­rere i crec que ho estic acon­se­guint.”

No tot han estat flors i vio­les. “Vam començar la lliga mala­ment i no ens vam clas­si­fi­car per jugar la copa. Ara estem en la bona línia i aspi­rem a aca­bar cin­quens o sisens en l'OK Lliga”, explica el gar­rotxí. Com molts altres ana­lis­tes que seguei­xen habi­tu­al­ment l'equip alt­pe­ne­de­s­enc, creu en el fet que el Noia millora en els par­tits d'alta volada: “Quan juguem con­tra equips grans, ens fem més grans.”