Els qua­tre por­ters que aquest cap de set­mana defen­sa­ran les por­te­ries de la final a qua­tre que es jugarà al Palau Blau­grana són cata­lans, una altra cons­ta­tació de la pre­pon­derància de l'hoquei sobre patins del nos­tre país. Aitor Egur­rola (Barça), Xevi Puigbí (Moritz Ven­drell), Gui­llem Tra­bal (Ben­fica) i Joan Ignasi Edo (Porto), a més del fins ara lesi­o­nat por­ter blau­grana Sergi Fernández –dimarts va tor­nar als entre­na­ments–, són cata­lans i seran fona­men­tals. Obri­ran foc el Porto i el Ven­drell (16.15 h) i en la segona semi­fi­nal es veu­ran les cares el Barça i el Ben­fica (18.15h), en la repe­tició del par­tit que l'any pas­sat va eli­mi­nar els de Ricard Muñoz en els penals. El Ben­fica, segon de la lliga por­tu­guesa empa­tat a punts amb el líder –el Valongo– i també amb el Porto, defen­sarà el títol.

No només hi ha titu­lars de casa en els qua­tre clas­si­fi­cats. Dos dels con­junts que van llui­tar fins al dar­rer moment i que van que­dar eli­mi­nats en el quarts també tenen por­ters del Prin­ci­pat. Roger Molina atura sota els pals de la por­te­ria del Reus i Xavi Malián és clau al Liceo, campió el 2011 i el 2012. Pre­ci­sa­ment, Malián va sor­gir del plan­ter del Vol­tregà, com Puigbí. Tots dos van tenir d'entre­na­dor Gui­llem Tra­bal en alguna de les fases de for­mació. “Veure'l és tot un espec­ta­cle. Té una gran qua­li­tat i una gran tècnica, però la resta també tenen tots una qua­li­tat excep­ci­o­nal. D'Egur­rola en des­ta­ca­ria la men­ta­li­tat, i Edo ha estat durant quinze anys a Por­tu­gal, i això és un gran bagatge. Tots tres han mar­cat una època”, asse­nyala el més jove, Xevi Puigbí, que con­si­dera que a Cata­lu­nya sem­pre hi ha hagut tra­dició. “Ja fa molts anys, i això es pot veure amb els títols de la selecció espa­nyola.”

“És el resul­tat del tre­ball de base, de la quan­ti­tat de nens que sur­ten. Hem tin­gut molts miralls, com Car­les Fol­guera i Car­les Tru­llols. A Cata­lu­nya, hi ha hagut por­ters mítics, i per això els cata­lans tri­om­fen”, afirma Aitor Egur­rola, una ins­ti­tució. El Pop llu­eix en el pal­marès vuit títols de la com­pe­tició, un bagatge que li atorga una experiència bru­tal i que li per­met assu­mir amb natu­ra­li­tat la con­dició de favo­rit: “Crec que sí que ho som. Si més no, els peri­o­dis­tes sem­pre ens ho dieu [riu]. A nosal­tres no ens fa res ser favo­rits, però també sabem que això no garan­teix res. Ja érem favo­rits l'any pas­sat, i l'ante­rior, i fa tres anys, i no vam gua­nyar. Si el Palau crea el clima que vam poder veure en la final del 2008, i el de dis­sabte pas­sat amb la remun­tada de l'hand­bol, o sigui, la màgia del Palau, això ens farà començar el par­tit gua­nyant.”

Puigbí, en canvi, con­si­dera que el seu equip viu cir­cumstàncies opo­sa­des: “Per a nosal­tres és un premi jugar la final a qua­tre. Tenim molta il·lusió i ganes de fer-ho bé. La pressió la tenen els clubs grans.” L'oso­nenc va des­can­sar dis­sabte a Cer­ceda perquè tenia un cop en un genoll i li calia recu­pe­rar-se. Viurà un dels últims par­tits amb el con­junt pene­de­s­enc: “Marxo a l'Oli­vei­rense, d'una banda per la crisi econòmica, però sobre­tot per viure una experiència. Al Ven­drell m'han fet sen­tir molt bé, tant l'entre­na­dor, que és una pas­sada, com tot el cos tècnic; però sense l'altre por­ter, Xus Fernández, res no hau­ria estat pos­si­ble.” El por­ter ja va jugar la fase final de la lliga euro­pea amb el Noia –sense bons resul­tats– i té “una espina cla­vada.”