EL VEN­DRELL3

POR­TO6

La fe i la il·lusió del sem­pre sor­pre­nent i indis­cu­ti­ble­ment històric Moritz Ven­drell es va veure ahir superada amb escreix per la qua­li­tat i la supe­ri­o­ri­tat física del Porto, sub­campió escal­dat l'any pas­sat que ahir va fer tota una decla­ració d'inten­ci­ons con­tra un rival superat per les cir­cumstàncies. El con­junt de Gui­llem Cabes­tany va com­pe­tir tota la pri­mera part, i en la segona ja no va poder con­te­nir els atacs furi­bunds dels de To Neves, que, a més, es van arro­man­gar en defensa tallant les línies de tir de Sergi Miras i vigi­lant les acci­ons cata­la­nes dar­rere de la por­te­ria.

Tant en el valor numèric dels gols com en sen­sa­ci­ons i joc, el cert és que el Porto ja va ser supe­rior en la pri­mera part (3-1). Ja en el pri­mer atac, Bar­rei­ros va avi­sar dues vega­des, una pre­mo­nició. Una falta llançada per Rei­naldo Ven­tura i rebut­jada per Puigbí va anar a petar a l'estic de Jorge Silva, que va mar­car l'1-0 (8') amb un tir ras i va cons­ta­tar la rela­tiva supe­ri­o­ri­tat que havia exer­cit fins a aquell moment el seu equip. El 2-0 va arri­bar amb un gran con­tra­a­tac exe­cu­tat també per Jorge Silva. Creus va recla­mar falta i l'hi van asse­nya­lar en atac, i el Porto, viu, va sor­tir amb molta rapi­desa dei­xant en evidència el balanç defen­siu català. La blava a Creus va dei­xar el Moritz amb només tres juga­dors de pista, però Puigbí i la capa­ci­tat de sacri­fici van tram­pe­jar la situ­ació. Van ser minuts molt com­pro­me­sos en què el par­tit hau­ria pogut que­dar gai­rebé deci­dit. En el minut 18, Puigbí va atu­rar un penal a Caio que la defensa ven­dre­llenca havia comès sobre ell mateix i va fer reviure de nou el seu equip. El funam­bu­lisme dels pene­de­s­encs els man­te­nia vius amb res­pi­ració assis­tida, però s'intuïa insu­fi­ci­ent per pro­ta­go­nit­zar una remun­tada marca de la casa. Però el Porto es va ador­mir i va con­ce­dir con­tra­a­tacs i Jordi Fer­rer va fer embo­gir la seva nom­brosa afició (2-1). Vet aquí, però, que quan millor estava jugant el con­junt de Cabes­tany, el Porto va apel·lar a la seva extrema qua­li­tat i, quan fal­ta­ven 26 segons per al des­cans, va cla­var el 3-1. La jove estre­lla Hélder Nunes la va engal­tar de fora del qua­dre i Vítor Hugo, atent, va des­viar la bola enga­nyant Puigbí, un cop molt dur d'assu­mir. A més, el Ven­drell ja acu­mu­lava sis fal­tes i els lusi­tans, supe­ri­ors física­ment, només n'havien comès dues i eren a tot un món de l'amenaça de la directa.

El Porto va començar amenaçant amb dues oca­si­ons clares de Bar­rei­ros en el segon temps, però la blava a Pedro Moreira va fer pos­si­ble la falta directa llançada per Albesa (29'), l'última opor­tu­ni­tat de reen­gan­xar-se al par­tit. El de Sant Sadurní va mirar d'ajus­tar-la i la bola va sor­tir a fora. El Porto es va men­jar el Ven­drell en infe­ri­o­ri­tat amb un gol d'Hélder Nunes (4-1), i Caio, pocs segons després, va fer el 5-1. Amb tot per­dut, el@ Ven­drell va rega­lar a la seva afició un final de luxe amb dos gols seguits –Albesa de falta directa i Miras de penal– i va obli­gar el Porto a dema­nar un temps mort a 1:45 per si de cas, que els mira­cles, de tant en tant, es fan rea­li­tat. La reacció final, mal­grat que Hélder Nunes va fer el 6-3 de falta directa en la desena cata­lana, va ser un colofó molt digne i, segu­ra­ment, irre­pe­ti­ble.