Feia massa temps que el Barça dei­xava esca­par la lliga euro­pea, el títol més pre­uat a pesar de dis­po­sar de la millor plan­ti­lla. Per fi, ahir, després d'una sequera que per­du­rava des del 2010 –Liceo, Liceo i Ben­fica–, va recu­pe­rar con­tra el Porto (1-3) amb fe i esforç el domini. El con­junt de Ricard Muñoz va ser un bloc indis­so­lu­ble al marge de la seva òbvia qua­li­tat indi­vi­dual. Un grup que va ges­ti­o­nar les difi­cul­tats que li va plan­te­jar un Porto fort i dis­ci­pli­nat. Un equip que va aca­bar tom­bant un rival molt digne, després d'ero­si­o­nar-lo amb ritme, rotació, inten­si­tat i espe­rit ofen­siu i defen­siu, sense obli­dar l'apor­tació del gran –tant en el sen­tit lite­ral com en el metafísic– Aitor Egur­rola. Marc Torra (2) i Xavi Bar­roso van este­ri­lit­zar, a còpia de tirs exte­ri­ors, el gol de falta directa d'Hélder Nunes (1-1), un juga­dor emer­gent que farà par­lar. El Palau Blau­grana, amb més de 4.000 espec­ta­dors –molts, trac­tant-se d'hoquei sobre patins– va escla­tar, va embo­gir i va acla­mar el nou campió. La vin­tena copa d'Europa –deno­mi­nació antiga de l'actual lliga euro­pea– ha cos­tat suor i sang, i jus­ta­ment per això cal valo­rar-la en la seva justa mesura.

El Porto va sor­tir amb la lliçó molt ben apresa del par­tit de la fase de grups en què va encai­xar un escan­dalós 7-0 al Palau i va seguir, fil per randa, els paràmetres del par­tit con­tra el Moritz Ven­drell que el van cata­pul­tar amb solvència cap a la final. Una defensa estricta i evi­tar el cos a cos, l'amunt i avall, eren les pres­crip­ci­ons del tècnic To Neves, sem­pre amb cara d'empre­nyat fins i tot dis­sabte, quan va gua­nyar. Els blau­grana, en canvi, apos­ta­ven per un joc amb una cir­cu­lació més ràpida i per no renun­ciar mai al con­tra­a­tac si era fac­ti­ble. El Barça mirava d'anar rebai­xant la força de la defensa por­tu­guesa. Els llançaments del Porto van ser inno­cents d'entrada fins que Egur­rola va fallar amb un rebuig amb l'estic i Rei­naldo Ven­tura es va tro­bar una bola tot sol que no va saber apro­fi­tar (8'). Álva­rez va res­pon­dre amb una bona ocasió en l'acció poste­rior, i en el minut 12 Marc Torra va enviar la bola al pal. Vitor Hugo, va des­viar amb perill un tir exte­rior com havia fet quan va mar­car en la semi­fi­nal con­tra el Ven­drell uti­lit­zant el mateix mètode. El Barça ofe­ria més sen­sació de perill amb acci­ons més ela­bo­ra­des en què bus­cava con­nec­tar sobre­tot amb Pablo Álva­rez al segon pal. Marc Torra va tren­car l'statu quo amb el 0-1, un tir late­ral exte­rior que va tocar en un defensa i va enga­nyar Edo. Just després de ser­vir del cen­tre, Matías Pas­cual va mar­xar tot sol, però Edo va lle­gir bé el tret i va evi­tar el des­as­tre per als lusi­tans. Vitor Hugo, perillós, va esta­ve­llar un gran tir al casc d'Egur­rola (21'), i Pana­dero, tre­ba­lla­dor incan­sa­ble, va enviar la bola al pal en el mateix minut. Mal­grat que el Barça havia dut el pes, el Porto també havia ense­nyant les dents.

Tot just arren­car el segon temps, una bona galleda d'aigua freda: la desena falta del Barça. Hélder Nunes, amb un movi­ment sem­blant al de la semi­fi­nal i sang freda va batre Egur­rola (1-1). Un nou esce­nari anímic irrom­pia. El Porto, però, tenia 8 fal­tes i no va tri­gar a come­tre la desena (30') –falta directa–. Pablo Álva­rez s'hi va posar i Edo, mira­cu­lo­sa­ment, va sal­var la bola a la rat­lla. El destí?

De sobte va aparèixer per esmi­co­lar-lo Bar­roso, que va cla­var un cacau estra­tosfèric que va treure les tera­nyi­nes de l'escaire i va esvair dub­tes (1-2). A 9:23, Hélder Nunes va xocar amb un juga­dor blau­grana en una bola divi­dida i, esta­bor­nit, va ser subs­tituït. El Porto ho va notar.

L'equip lusità, ja des­es­pe­rat, havia fet un pas enda­vant bus­cant la quin­zena falta del Barça per empa­tar, però Marc Torra, llest, va robar la bola a l'infa­ti­ga­ble Pedro Moreira a mitja pista, va enca­rar i va tor­nar a batre Edo amb un llançament exte­rior cre­uat abans d'entrar al qua­dre. El mateix Torra va fallar la falta directa cor­res­po­nent a la 15a del Porto, una anècdota mal­grat la pressió final insis­tent i tar­dana dels por­tu­gue­sos, sub­cam­pi­ons per segon any con­se­cu­tiu.