Crec que ara ja estem tocant de peus a terra. Som conscients del que hem aconseguit i ens serveix per agafar confiança i afrontar la copa d'Europa. Sabem que podem aconseguir el que ens proposem, però també hem de tenir el cap fred i pensar que és molt difícil guanyar un títol.

Vam anar a veure el partit Voltregà-Benfica. Són molt bones jugadores, són totes joves, són fortes i juguen molt al contraatac. És un rival molt potent, i ens portaran molts problemes, però nosaltres, com hem demostrat, també som bones, i el que hem de fer és plantar-los cara tant com puguem.

Sí, però no penso en el títol en si mateix, penso en el primer partit, perquè pensar a ser campiones d'Europa és passar per alt un gran pas que és la semifinal. I el Benfica és un gran equip. Per tant, primer de tot tenim la semifinal al cap.

La veritat és que sí. És el primer any que juguem a Europa i ens ha costat molt arribar a la final a quatre. Ens hem trobat amb un gran Gijón i amb un gran Noisy, i se'ns ha fet tot molt complicat. Finalment ho hem aconseguit.

En les dues finals que hem jugat, tant la copa de l'any passat com aquesta, hi ha hagut un canvi. L'any passat sí que van sortir més nervioses i no van saben gestionar gaire la pressió, però jo aquest any ho he vist diferent. He vist que totes ja hem fet un pas més i l'equip ara ja el veig amb més experiència.

Súper, la veritat. La primera vegada que vaig aconseguir aquest títol ho vaig fer al costat de les meves ídols, de grans jugadores, i va ser inexplicable.

Primer de tot, ficar-se al cap que només tens un partit i que l'altre només existeix quan aquest s'ha acabat i has guanyat. Ficar-te al cap això és el més important.